Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
hassi
Química
Element químic de nombre atòmic 108 i nombre màssic 265.
Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí hassias
banda d’energia
Física
Cadascun dels intervals finits en què es divideix l’espectre energètic d’un electró d’un sòlid cristal·lí, formats per l’agrupació dels nivells d’energia permesos.
Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què és sotmès un…
quasipartícula
Física
Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants (líquid de Fermí).
Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts…
propà
Química
Hidrocarbur gasós saturat, més pesant que l’aire, present en el gas natural, obtingut de la fracció de punt d’ebullició més baix en el refinatge del petroli i també del gas natural.
El seu punt d’ebullició és de -42°C i el de fusió -190°C És soluble en l’alcohol i l’èter i lleugerament soluble en l’aigua És el tercer membre de la sèrie dels alcans i les seves propietats i el seu comportament generals responen als d’aquests composts Pot donar lloc, per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, a dos tipus de radicals, n- propil i isopropil És emprat en síntesi orgànica, com a combustible domèstic i industrial sol o barrejat amb butà i aire i com a dissolvent i agent propulsor
John Douglas Cockcroft
John Douglas Cockcroft
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms per a la pau
Eric A. Cornell
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT Des del 1995 compagina el càrrec d’investigador del National Institute of Standards and Technology NIST amb el de professor adjunt de física de la Universitat de Colorado a Boulder Els seus estudis giren al voltant del comportament dels gasos monoatòmics a temperatures ultrabaixes, per sota del microkelvin El 1995, Cornell i CEWieman aconseguiren obtenir el primer condensat de Bose-Einstein en refredar un vapor d’uns 2 000 àtoms de rubidi fins a una temperatura d’uns 20 nanokelvins Aquest descobriment els féu mereixedors del premi Nobel…
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn, dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
mononucleòtid
Bioquímica
Fosfat d’un nucleòsid.
És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre és la 2´-desoxi- d -ribosa, i n'hi ha cinc, que corresponen a…
gasolina
Química
Transports
Líquid fàcilment inflamable, incolor, no tan dens com l’aigua (densitat relativa: 0,70-0,75), que hom obté del petroli per destil·lació directa, entre 60° i 200°C, o bé per craqueig de les fraccions pesants.
Químicament és una mescla d’alcans, cicloalcans i composts aromàtics de 4 a 10 àtoms de carboni i, a vegades, d’alquens Hom l’empra principalment com a carburant en els motors de combustió interna, per a la qual cosa ha de tenir un elevat poder antidetonant, que hom mesura per l’ índex d’octà Hom pot millorar aquest poder antidetonant per variació de la composició química, per procediments de refinació craqueig, reforming, isomerització, etc i per l’addició d’antidetonants tetraetilplom Hom l’empra també com a dissolvent en moltes aplicacions, i la volatilitat desitjada és obtinguda per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina