Resultats de la cerca

Apareix després de la ruptura de l’artèria meníngia mitjana com a conseqüència d’un traumatisme capaç de produir la pèrdua transitòria del coneixement L’hematoma, a mesura que augmenta de volum, va comprimint el cervell, de manera que el malalt, al cap d’algunes hores d’haver-se recuperat del traumatisme, torna a presentar trastorns neurològics que, ràpidament, poden abocar en el coma i la mort per hernició de les estructures cefàliques La succió quirúrgica urgent de l’hematoma és curativa

La substància emesa és composta d’una part oliosa i d’una altra de volàtil, que és la que fa la característica pudor la secreció augmenta quan l’animal és molestat Les espècies més comunes són N prasina i N viridula Viuen generalment a les hortes i són polífags es nodreixen dels sucs vegetals de la majoria de les plantes Els adults presenten una gran resistència als insecticides els tractaments més eficaços són les polvoritzacions amb DDT, o pólvores nicotinades

La closca té forma allargada, amb les línies de creixement molt marcades, i és de color marronós Hom el troba en les roques calcàries, on excava llargues galeries La roca que ha allotjat dàtils de mar pot ésser localitzada perfectament a causa d’aquestes perforacions, que hom no troba mai en altres menes de roques És una espècie molt preada des del punt de vista gastronòmic, el valor de la qual augmenta per la dificultat d’obtenir-ne en quantitats comercials

El francbord és un element de seguretat per a la flotabilitat i la defensa contra la mar, puix que evita que la nau embarqui aigua quan escora en envestir els cops de mar És donat per la distància que resta entre el nivell de l’aigua per la part externa de l’embarcació i la part superior de la coberta principal, al centre de l’eslora El francbord disminueix inversament al calat de la nau si la càrrega d’aquesta augmenta

Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot

Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada