Resultats de la cerca

Arribà al Futbol Club Barcelona el 1964, procedent de la Fiorentina d’Itàlia Jugà al Barça com a davanter esquerre durant tres temporades 1964-67 i disputà 77 partits, en els quals marcà 30 gols Després, jugà al Sabadell 1967-69 en 35 partits, abans de tornar al seu país Fou campió de la Copa de Fires 1966 Fou trenta-sis vegades internacional amb el Perú

Duia per subtítol Revista satírico futbolera i fou especialment crítica amb el Barça i la Federació Catalana de Futbol Amateur Encetà un gènere, que consagrà dos anys més tard el setmanari Xut En foren collaboradors els dibuixants Mallol, Allak i Tete Era escrita en castellà amb alguns articles en català De periodicitat setmanal, amb irregularitats, se’n publicaren com a mínim quaranta-set números

Defensa lateral, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2006-08 procedent de la Juventus Jugà 96 partits oficials amb el Barça, i guanyà la Supercopa d’Espanya i la Copa Catalunya la primera temporada Internacional en noranta-vuit ocasions, disputà tres Eurocopes 2000, 2004, 2008 i tres Copes del Món 2002, 2006, 2008 amb la selecció italiana, essent subcampió d’Europa 2000 i campió del món 2006

Fitxà pel FC Barcelona 1997-2004 procedent del Milà italià Jugava de lateral dret i, en ocasions, al centre de la defensa Disputà 314 partits amb el Barça i guanyà dues Lligues 1998, 1999, una Copa del Rei 1998 i una Supercopa d’Espanya 1997 Amb Holanda fou setanta-dues vegades internacional, i participà en una Copa del Món 1998 i dues Eurocopes 2000, 2004

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, jugà amb el Barcelona B 1998-99 i ingressà al primer equip 2000-02, amb el qual disputà 59 partits Fill de l’exporter del Barça Miguel Reina, formà part de la plantilla de la selecció estatal que guanyà la Copa del Món 2010 i l’Eurocopa 2008, 2012 Jugà una vegada amb la selecció catalana

S’installà a Barcelona als vint-i-quatre anys Fou redactor del diari Dicen durant els anys seixanta Formà part de l’“Equipo 10” a El Noticiero Universal , on fomentà el periodisme espectacle, i collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 Participà en la fundació de la revista Tot Barça , origen del diari Sport 1979, en la creació del qual també participà, juntament amb Josep Maria Casanovas

Guanyà el campionat social absolut del Reial Club de Tennis Barcelona 1970, 1973 El 1989 fou candidat a la presidència del FC Barcelona El 1993 fou vicepresident del Barça Fou director del Trofeu Comte de Godó de tennis 1985-2008 També ha estat vicepresident econòmic del RCT Barcelona Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 dirigí l’Estadi Olímpic i fou coordinador de l’anella olímpica

Pivot que fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1969-70 La següent temporada no pogué jugar en prohibir-ne els estrangers en la primera divisió estatal, no obstant això sollicità la nacionalitat espanyola i continuà entrenant amb el Barça A partir del 1971 jugà com a espanyol i es mantingué en el club fins a la temporada 1976-77 en què es retirà

Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip a l’abril del 1965 en un partit de Copa i marcà un gol Les dues temporades següents jugà amb el CF Comtal i continuà disputant partits amb el primer equip, al qual s’integrà plenament la temporada 1967-68 Començà jugant d’interior, però després passà a fer-ho d’extrem, sobretot a la dreta Disputà 638 partits, dels quals 447 foren oficials, i marcà 197 gols 122 en partits oficials Guanyà una Lliga 1974, quatre Copes 1968, 1971, 1978, 1981, una Recopa d’Europa 1979, una Copa de Fires 1966 i la Finalíssima de Fires 1971 Fou màxim…

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga