Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
Joan de Cardona
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1531-46).
Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest, a la torre…
Castell de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell i poble de les Avellanes fou un dels llocs pertanyents al vescomtat d’Àger i el conquerí segurament el comte Ermengol IV d’Urgell Hem de pensar que els comtes d’Urgell el deixaren en feu als senyors d’Àger La primera referència que coneixem del castell data del 1127 Es tracta de l’acta testamentària de Berenguera de Queralt, a la qual pertanyia aquesta fortalesa pel seu esponsalici amb Guerau Ponç III de Cabrera per aquest document sabem que va llegar-lo al seu fill Ponç Guerau III de Cabrera El 1204 continuava formant part del patrimoni vescomtal Guerau Ponç IV de Cabrera…
Antoni Gili i Ferrer
Historiografia catalana
Historiador i folklorista.
Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita…
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila…
Nicolau
Cristianisme
Bisbe de Mira (Àsia Menor).
És conegut com a Nicolau de Mira , pel bisbat, o com a Nicolau de Bari , pel fet d’haver-ne estat traslladades a aquesta ciutat les relíquies 1087 De vida llegendària, hom li atribueix la dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i la resurrecció de tres nens morts i trossejats per un carnisser per aquesta causa és patró dels infants i de les donzelles El seu culte penetrà a Occident a partir del segle IX, i es popularitzà durant l’edat mitjana Té força esglésies dedicades als Països Catalans —unes vint al Principat— i molts altars a les catedrals i a les esglésies La seva festa…
Sant Jaume de Montperler (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic terme de Montperler es troba a l’extrem de ponent del municipi de Vilagrassa En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, documentat des del segle XI i presidit per una església aquesta consta com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies que data de la primera meitat del segle XII Igualment, figura com a parròquia del deganat d’Urgell, del bisbat de Vic, en les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 L’església de Sant Jaume de Montperler fou visitada l’any 1332 pel delegat del…
Castell de Malpàs o de Bompàs (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Al camí de Vilanova es localitza encara avui dia la partida de Mompàs que és una transformació del topònim Malpàs, indret on a l’edat mitjana hi hagué un castell del mateix nom El lloc de Malpàs és esmentat per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs El castell de Bompàs és esmentat per…
Rafel Ginard i Bauçà
Literatura catalana
Poeta, prosista i folklorista.
Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Collaborà a “Llevant”, “El Heraldo de Cristo” i “Bellpuig” i participà en diversos Jocs Florals El 1929 edità Croquis artanencs , un recull de proses que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Paisatge, franciscanisme i temàtica popular també són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció als quatre volums del Cançoner…
Torre o castell d’Almassor (Penelles)
Art romànic
Almassor és un petit llogaret situat a migdia del terme, prop d’Ivars d’Urgell i al nord-est de Linyola Té el seu origen en una quadra documentada des del 1069 1079, en què el comte d’Urgell Ermengol IV, en dotar Santa Maria de Gualter, va concedir al nou monestir, entre altres béns, la meitat de la quadra d’Almassor El 1078 el mateix Ermengol IV va establir a Arnau Dalmau la torre d’Almassor, donació que confirmaren el 1125 el comte Ermengol VI i la seva muller Arsenda a Ramon Arnau, fill de l’anterior Al principi del segle XIV Almassor era de Gilabert de Centelles L’any 1306 hi hagué un…
Salvador d’Horta
Cristianisme
Religiós franciscà i sant miracler popular.
Es deia Salvador Pladevall i Bien i nasqué a l’hospital de Santa Coloma de Farners, d’on els seus pares eren servents Orfe de pares 1534, es traslladà a Barcelona, on exercí l’ofici de sabater El 1540 ingressà com a llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on professà el 1542 Destinat a Tortosa, començà les guaricions miraculoses, que feren que els seus superiors el traslladessin als convents de Bellpuig Urgell, de Lleida, d’Horta de Sant Joan Terra Alta Els trasllats foren sempre decidits pels seus superiors, a causa dels miracles i les guaricions que li atreien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina