Resultats de la cerca

Estudià guitarra amb JBrocà i fou concertista d’aquest instrument El 1894 esdevingué catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ensenyà guitarra i mandolina Fundà les entitats musicals La Lira Española Deixà obres per a piano, guitarra i mandolina

Fill de Frederic Trias i Planas Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat a Barcelona en les assemblees catalanistes de Manresa 1892 i de Reus 1893 Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió

Fou catedràtic d’orgue i director 1929-55 del conservatori de Parma Actuà per tot Europa, sovint amb altres solistes Deixà peces per a piano i òperes, com Ciottolino 1922, per a infants, Ghirlino 1940 i La capanna dello zio Tom 1953

Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca Fou catedràtic de teologia a la Universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde A Tortosa celebrà dos sínodes Té inèdit un Tractatus de Praedestinatione

Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Vall d’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França

Catedràtic d’anatomia humana de la Universitat de Barcelona 1966-2003, fundà i dirigí l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona 1987-2003 Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1978

Fou professor de física matemàtica a les universitats de Càller 1926-29 i Palerm 1929-34 Des del 1934 fou catedràtic de transmissions i mesures telegràfiques i telefòniques a la Universitat de Roma El 1901 proposà un nou sistema d' unitats físiques anomenat sistema Giorgi

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi

Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí

Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’orde i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca 1814 Escriví diversos llibres pedagògics, alguns dels quals foren reeditats moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres