Resultats de la cerca
Es mostren 2089 resultats
Marc Bertran i Pastor
Metge.
Catedràtic a Saragossa 1828, València 1845 i Barcelona 1852, primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina 1856-60, i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya
Francesc Barceló i Gayà
Literatura catalana
Escriptor.
Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’orde i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca 1814 Escriví diversos llibres pedagògics, alguns dels quals foren reeditats moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres
Josep Ortega i Espinós
Lingüística i sociolingüística
literatura castellana
Llatinista i escriptor.
Fou catedràtic d’humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona Publicà obres d’ensenyament del llatí i del castellà, la novella La dama de las conspiraciones 1861 i l’assaig Historia de las escuadras de Cataluña 1859, 1876, traduïda al català en 1920-21
Antoni Sala
Filosofia
Filòsof.
Des del 1603 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Publicà l’obra Commentarii in Isagogem Porphirii et universam Aristotelis logicam 1618, dedicada a Pere de Montcada i de Montcada, futur bisbe de Girona, i In phisicam Aristotelis de substantia corporea in communi 1619
Pere Sunyer
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona Publicà Terra dialogus in gratiam puerorum editus Barcelona 1574, una obra teatral amb finalitats pedagògiques Al pròleg proposà la restauració de l’ortografia llatina adaptant-la a la de les làpides romanes descobertes al seu temps
,
Giovanni Giorgi
Física
Físic i enginyer italià.
Fou professor de física matemàtica a les universitats de Càller 1926-29 i Palerm 1929-34 Des del 1934 fou catedràtic de transmissions i mesures telegràfiques i telefòniques a la Universitat de Roma El 1901 proposà un nou sistema d' unitats físiques anomenat sistema Giorgi
Lluís Collado
Medicina
Metge.
Catedràtic d’anatomia a la Universitat de València Fou el cap de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana, que irradià a les altres universitats peninsulars Enarrationes in Librum Galeni de ossibus 1555, Isagoge ad faciendam medicinam ex Hippocratis et Galeni monumentis 1561, De indicationibus 1572
Dominique Clos
Botànica
Botànic.
Estudiós sobretot de la morfologia de la flor, fou també un notable coneixedor de la flora dels Pirineus, en particular dels centrals, i estudià críticament l’herbari i la flora pirinenca de Lapeyrouse Fou catedràtic de la Universitat de Tolosa i director del Jardí Botànic
Miquel Gual i Camarena
Historiografia
Historiador.
Es llicencià a València el 1942 Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona 1967-71 i catedràtic de la de Granada 1917-74 Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas siglos XIII-XVI 1948 i un Vocabulario del comercio medieval 1968
Domingo Ruano Gil
Esport general
Metge.
Catedràtic d’anatomia humana de la Universitat de Barcelona 1966-2003, fundà i dirigí l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona 1987-2003 Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1978
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina