Resultats de la cerca
Es mostren 704 resultats
tenoplàstia
Cirurgia reparadora d’un defecte d’un tendó.
aigua de Bürow
Farmàcia
Química
Solució aquosa d’alum potàssic i d’acetat de plom.
És metzinosa i hom l’empra com a resolutiu i astringent Cal sacsejar-la abans d’usar-la per tal com es precipita el sulfat de plom Fou introduïda en la terapèutica pel cirurgià alemany Karl A Burow 1809-74
Leonardo Fioravanti
Història
Química
Metge i alquimista italià i comte Fioravanti.
Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia
Jaume Parcet
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa
cecopèxia
Medicina
Tècnica quirúrgica que fixa, per sutura, el cec al peritoneu de la paret abdominal per tal d’evitar-ne la mobilitat.
És útil per a evitar volvulacions del cec i del còlon ascendent que poden provocar dolors i quadres d’oclusió intestinal que, al seu torn, podrien requerir una intervenció urgent Algunes escoles de cirurgia defensen aquesta tècnica com a tractament del restrenyiment
Ferran Casadesús i Castells
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorrinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona 1926-51 Fundà 1950 la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe
Jacques René Tenon
Metge francès.
Cirurgià a la Salpetrière, es dedicà a la reorganització hospitalària fins el 1792, i a partir d’aleshores féu recerques anatòmiques Fou membre de l’Académie des Sciences 1760 Descriví la càpsula de Tenon , que envolta la part esclerosa del globus ocular
Ernst von Bergmann
Metge alemany.
Professor de cirurgia a Berlín Hom li deu aportacions tècniques en la lligadura de la vena femoral i en el tractament de la hidrocele, i, sobretot, l’inici de l’esterilització mitjançant el vapor 1886 i el de l’antisèpsia general 1891
Sorà d’Efes
Metge grec.
Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà les seves idees sobre cirurgia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina