Resultats de la cerca

Deixeble de Claude Bernard i professor al Collège de France, es destacà per les descobertes d’aparells destinats a enregistrar gràficament l’acció vital de determinats òrgans, com l’esfigmògraf, el pneumògraf, etc, i de diferents mètodes de cardiografia intracardíaca Juntament amb Élie de Cyon, establí la llei de la constància del treball del cor, que porta el seu nom De les seves obres es destaca La Méthode graphique dans les sciences expérimentales 1878

Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir

Format a l’escola de FAWeber i de Rudolf von Roth a Alemanya, fou professor de sànscrit 1854-94 i de lingüística comparada 1869-94 al Yale College de New Haven Entre les seves obres destaquen l’edició amb RRoth de l' Atharva-veda , així com nombroses edicions i traduccions de texts sànscrits i, sobretot, la seva Sanskrit Grammar 1879 Collaborà també en el diccionari sànscrit d’Otto van Böhtlingt i RRoth

Una llei del 1795 n'establí l’organització Comprenia 312 membres repartits en tres classes, que posteriorment foren reorganitzades Académie Française, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Académie des Sciences, Académie des Beaux-Arts i ampliades amb la inclusió de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Del 1795 al 1806 l’Institut s’hostatjà al Louvre, però després passà al Collège des Quatre-Nations, on actualment se celebren les diverses sessions

Estudià a la Universitat de Tama Tòquio i al Goldsmiths College i la Slade School of Fine Art, ambdues de Londres, ciutat on resideix des que l’any 1997 hom li atorgà el premi EAST International De les seves últimes exposicions, en destaquen les presentades a la Serpentine Gallery de Londres l’any 2005 i al centre PS1 del MoMA de Nova York el 2007 El 2000 fou finalista del premi Turner

Fou organista a Hereford 1582, Londres 1591, Brusselles 1614 i Anvers 1617 i primer professor al Gresham College de Londres Fou un dels creadors de la tècnica del teclat i dels procediments que independitzaren l’escriptura instrumental de la vocal Compongué unes 150 peces per a teclat, que foren incloses als reculls Parthenia 1612 i The Fitzwilliam Virginal Book 1630 També escriví música per a viola 50 peces i obres vocals anthems , madrigals

Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums

Poc després d’haver realitzat els seus estudis a l’Oberlin College EUA dirigí les orquestres de les universitats de Michigan i Ohio i l’Orquestra Juvenil de Nashville A l’Estat espanyol ha estat director de diverses formacions, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Espanya Amb l’Orquestra Clàssica de Cambra ha enregistrat obres de F Mompou, MA Coria i AE Ginastera Ha collaborat sovint amb Igor Markevitch

Desenvolupà la seva tasca docent al Royal College of Music, on fou important la seva influència sobre Holst, Vaughan Williams, Howell i altres compositors anglesos de renom Autor molt prolífic, la seva obra, postromàntica i influïda pel folklore irlandès, inclou, entre d’altres, les òperes The Canterbury Pilgrims 1884, The Critic 1915 i The Travelling Companion 1917, així com l’obra coral The Revenge 1886, 5 Songs of the Sea 1904 i nombroses cançons

Des del 1897 dirigí el laboratori de fonètica experimental del Collège de France, on fou creada una càtedra per a ell adaptà a la investigació de les articulacions fonètiques diversos aparells, com el quimògraf, usats en les ciències físiques, i publicà el resultat de les seves experiències en el famós llibre Principes de phonétique expérimentale 1897-1908 Fundà la Revue des patois gallo-romans 1887 Entre els seus deixebles catalans figura P Barnils