Resultats de la cerca

Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia

Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa

De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla Pertangué als comtes d’Erill Formava municipi independent a mitjan s XIX

Comprenia les comarques —després comtats— de Pallars i de Ribagorça, recuperades als sarraïns pels comtes de Tolosa a la primeria del s IX

Passà als Pardo de la Casta, barons d’Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi

Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo

Era la filla dels comtes Ramon II i Garsenda de Ribagorça Es casà amb el comte Garcia Fernàndez de Castella abans del 971

El castell d’Enrens és esmentat el 1064, i fou objecte de transaccions entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà

Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan

El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…