Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
calcosina

Calcosina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, Cu2S.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri
auramina
Química
Colorant bàsic del grup del difenilmetà.
Es cristallitza en forma de lamelles grogues que es fonen a 267°C, és soluble en aigua, alcohol i èter i és obtinguda condensant la dimetilanilina i l’aldehid fòrmic És emprada com a colorant de fibres animals i per a tenyir cotó mordentat amb taní, i produeix colors d’un groc molt viu també té utilitat com a antisèptic i fungicida
arsenopirita
arsenopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfarseniür de ferro, FeAsS.
Cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta en formes pseudoròmbiques i sovint maclades Pot contenir coure, níquel i or És de color blanc d’estany o gris clar, i té exfoliació clara en una direcció Té duresa 5,5-6 i pes específic 5,9-6,2 És anomenat també mispíquel i pirita arsenical És el mineral d’arseni més important
anortita
Mineralogia i petrografia
Silicat natural d’alumini i calci, CaAl2Si2O8, del grup dels feldespats.
És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses
albita

albita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i sodi, NaAlSi3O8, del grup dels feldespats.
Cristallitza en el sistema triclínic, i presenta macles polisintètiques repetides i molt característiques d’exfoliació perfecta, és incolora, transparent i inatacable pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,63 És mineral essencial en els granits i sienites per tal com és el component més àcid de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Té una forma polimòrfica anomenada periclina
estannita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’estany, ferro i coure, Cu 2
FeSnS 4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Els cristalls són escassos i molt petits, semblants a tetràedres Sovint es presenta disseminada en agregats És de color gris d’acer, amb esclat metàllic Té una duresa 4 i un pes específic 4,3-4,5 És anomenada també pirita d’estany Hom la troba acompanyant la cassiterita, i els jaciments principals són a Cornwall, Tasmània i Bolívia
hidrozincita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de zinc, Zn5(CO3(OH)3)2
.
Cristallitza en el sistema monoclínic Mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí És d’un aspecte terrós o compacte, i forma bandes, capes concèntriques, eflorescències i estalactites Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 3,2-3,8 El color és blanc o groc pàllid És anomenat també flor de zinc
hemimorfita
Mineralogia i petrografia
Silicat de zinc hidratat, Zn4(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral pertanyent a la subclasse dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és tabular, i els cristalls presenten un clar desenvolupament hemimòrfic Té un color blanc amb tonalitats blaves o verdes i un esclat de vidre La duresa és de 5, i la densitat de 3,4 a 3,5 És intensament piroelèctric i piezoelèctric, i és utilitzat com a mena secundària del zinc
molibdenita

Molibdenita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de molibdè, MoS 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal L’hàbit és tabular, i a vegades, en masses o escates De color gris de plom i esclat metàllic, té una duresa 1-1,5 o una densitat 4,62-4,73 D’aspecte molt semblant al del grafit, és la mena més important del molibdè, i hom pot trobar-lo com a accessori d’alguns granits i pegmatites
József Nemes Lampérth
Pintura
Pintor hongarès.
Estudià a Budapest, a Nagybánya i a París Havent tornat de França, cristallitzà el seu estil personal, en el qual, tot mantenint el contacte amb la visió de la natura, alià les tradicions del postimpressionisme amb certs assoliments del cubisme i del constructivisme, i amb una fortíssima expressivitat dinàmica Les seves tècniques predilectes foren l’oli, amb un ric colorit, i el dibuix amb tinta xinesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina