Resultats de la cerca

Fou jugador del Futbol Club Barcelona les temporades 1933-34 i 1934-35 Davanter centre, en la seva primera campanya fou el màxim golejador de l’equip Fou alineat 76 partits, marcà 63 gols i guanyà el Campionat de Catalunya 1935 Anteriorment havia jugat al Centro Gallego cubà i a la Liga Deportiva Alajuelense de Costa Rica En deixar el Barça jugà una temporada amb l’Hèrcules i retornà a Costa Rica, on és considerat el millor jugador de la seva història L’estadi de l’Alajuelense porta el seu nom Jugà una vegada amb la selecció catalana

Davanter que l’any 1984 fitxà per l’Igualada HC, club en el qual arribà al primer equip la temporada 1985-86 i conquerí sis Copes d’Europa 1994-99, quatre Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1996, 1999, cinc Lligues 1989, 1992, 1994, 1995, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i quatre Lligues catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 Posteriorment jugà al Lleida 2003-05, HC Lloret 2005-07 i Cerdanyola HC 2007-08, on es retirà Fou 50 cops internacional amb Espanya i 35 amb Catalunya Guanyà el premi al Millor Esportista d’Igualada 1996

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina

Davanter que començà jugant a les categories inferiors del Real Madrid Entre el 1988 i el 1990 jugà al Castilla CF, a segona divisió, i debutà alguns minuts amb el Real Madrid Jugà al Logroñés 1990-91, l’Osasuna 1991-93 i el Lleida 1993-96 Participà amb el Lleida en la temporada que jugà a primera divisió 1993-94, i marcà tres gols Des de llavors jugà amb el Gavà 1996-97, la UD Barbastro 1997-99 i el CD Calahorra 1999-2001, amb el qual pujà a segona divisió B abans de retirar-se

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola…

Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana

S’inicià al Club Natació Barcelona en paleta de cuir Davanter, guanyà la Copa del Món 2007 amb la selecció espanyola juntament amb Emiliano Skufca, Ricard Gonzàlez i David Caballero Amb E Skufca, assolí el Campionat d’Europa 2007, 2010 i d’Espanya 2007-10 de clubs, el Torneig Federacions 2007, la Copa del Rei 2008, 2010, el Torneig San Fermín Chiquito 2007, 2008, 2009, el Torneig Capitán San Luis de l’Havana 2005, 2006, 2007 i la Semana Grande de Gijón 2005-08 En pala curta també es proclamà campió d’Europa de clubs 2011, 2013, 2014 amb E Skufca

Davanter, jugà al juvenil del Futbol Club Barcelona passà al Cerdanyola Club d’Hoquei, amb el qual debutà a la màxima categoria al Club Esportiu Noia al Club Patí Vic, i la temporada 1985-86 al Club Patí Tordera, equip amb què guanyà la Copa de la CERS A partir d’aquell moment marxà a Itàlia, on jugà al Forte dei Marmi 1986-89, al Valdagno 1989-91, 1995-98, al Trissino 1991-93 i al Lodi 1994-95 Després fou entrenador del Sandrigo i el Valdagno, amb el qual el 2010 guanyà per primera vegada la Lliga italiana

Fou conegut com Tin Bosch Ingressà en el CE Júpiter 1924-25 i posteriorment en el Terrassa FC 1926-27 Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1928-43, equip amb el que guanyà dues copes d’Espanya 1929, 1940 i quatre campionats de Catalunya 1929, 1933, 1937, 1940 Jugà com a davanter i extrem esquerre 129 partits a primera divisió i fou un dels pioners de l’inici de la Lliga, en la qual debutà a la tercera jornada, el 24 de febrer de 1929 Fou vuit vegades internacional La temporada 1945-46 entrenà el primer equip de l’Espanyol