Resultats de la cerca

S’inicià al Rugby Club l’Hospitalet, on jugà dues temporades a la divisió d’honor i la resta a la divisió d’honor B, i arribà a ser el capità de l’equip Marxà a Nova Zelanda, on jugà i entrenà en diferents equips locals Fou quinze vegades internacional amb la selecció espanyola 2002-04 i també jugà amb la catalana

Fou membre del Club Atlètic Terrassa i del Club d’Atletisme Valls d’Andorra S’especialitzà en els 400 m tanques i en el decatló Destacà en categoria juvenil i fou campió d’Espanya de decatló júnior 1980 Guanyà el Campionat de Catalunya dels 400 m tanques 1980, el decatló del Campionat d’Espanya 1982 després d’haver estat tercer 1981 El 1981 feu el rècord català de decatló

Membre del CFS Jecsalis al final de la dècada de 1990, posteriorment s’incorporà al CFS Sant Feliu de Guíxols La temporada 2004-05 aconseguí l’ascens a divisió d’honor catalana i guanyà la Copa de Catalunya 2005 L’any següent participà en el Campionat B d’Espanya de clubs i en la Recopa d’Europa Participà amb la selecció catalana en el Campionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS, amb la qual guanyà la medalla de plata Rebé el premi ARC 2006

Especialista de crol en proves de velocitat i membre del Club Natació Sabadell, rebé la consideració d’esportista d’alt nivell Assolí cinc Campionats d’Espanya júnior 100 m lliure 2001, 2002, 200 m lliure 2001, 2002 i 400 m lliure 2001 Fou campió absolut de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 2006 i tres vegades campió absolut d’Espanya d’aquest mateix relleu dos cops a l’hivern 2005, 2006 i un cop a l’estiu 2005 Fou quaranta-tres vegades internacional en categoria júnior 2001-04 i participà en els Campionats d’Europa 2002

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, en el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya d’outrigger de vuit amb timoner 1946, 1948, un Campionat de Catalunya de canoa 1950 i dos Campionats d’Espanya de iol de quatre amb timoner 1951, 1953 També aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1956, 1957

Extrem esquerre, jugà en una llarga sèrie de clubs Sants 1944-45, Igualada 1945-46, Gimnàstic de Tarragona 1946-48, Espanyol 1948-49, Múrcia 1949-50, Escoriaza de Saragossa 1950-51, Júpiter 1951-52 i de nou Igualada 1952-53 Jugà dues vegades amb la selecció catalana, la primera de les quals en un Catalunya-Espanya celebrat a Sarrià el 1947

S’inicià en el Concepción Club Patín de la seva ciutat natal, i després jugà al Roller Monza italià 1992-95 i el Club Patín Alcobendas 1995-97 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2011, amb el qual assolí set Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, dues Copes Intercontinentals 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 1997, nou Copes Continentals 2000-02, 2004-08, 2010, una Copa de la CERS 2006, dotze Lligues consecutives 1998-2009, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002 i una Lliga Catalana…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Florència Periodista, des del 1992 s’especialitzà en noticiaris televisius, i el 1999 començà a treballar als telenotícies de la RAI, on des del 2007 ocupà càrrecs en informatius Afiliat al  Partito Democratico  PD, el 2009 fou elegit diputat al Parlament Europeu  i, dins del Partit Socialista Europeu , fou portaveu del PD durant la legislatura 2009-14 Reelegit el 2014, fou vicepresident de la cambra europea El 3 de juliol de 2019 fou elegit president del Parlament Europeu en successió d’ Antonio Tajani , després d’un acord entre els estats…

Després d’haver estudiat a l’Acadèmia i haver combatut a l’exèrcit revolucionari, el 1919 anà a París, on trobà Rivera, amb qui anà a Itàlia El 1921 publicà a Barcelona, a la revista Vida Americana , l’article Tres elementos de orientación actual a los pintores y escultores de la nueva generación americana La seva pintura, que mostra a partir de morfologies neorealistes el triomf de la revolució, uneix a l’eficàcia dramàtica aspiracions monumentals De la mateixa manera que Rivera i Orozco, el 1922 es dedicà a la pintura mural Los elementos Escuela Nacional Preparatoria, Mèxic, alhora que…

Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit 1942-44, circumstància que influí força en la seva obra Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novella curta, The Catcher in the Rye 1951 Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat De producció…