Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
‘Abd al-Raḥmān I de Còrdova
"Abd al-Rahman I de Còrdova Dirhem encunyat a Al-Andalus (779)
© Fototeca.cat
Història
Primer emir independent d’Al-Andalus.
Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773, bé que admetia…
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
Contrebia
Ciutat
Ciutat celtibèrica, una de les més importants dels lusons, la qual devia ésser a la vall del Jiloca, prop de l’actual Daroca (Aragó), a l’emplaçament de l’actual Botorrita (Saragossa).
Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà
El Partit Demòcrata dels Estats Units elegeix nou líder
Tom Perez és elegit nou líder del Partit Demòcrata dels Estats Units Perez, el primer hispà a ocupar el càrrec, va ser secretari del Treball en l’Administració Obama Després de la derrota de Hillary Clinton per Donald Trump, el nou líder haurà de conciliar un partit profundament dividit entre els sectors més centristes i els més esquerrans
John Maitland
Història
Política
Polític escocès.
Duc de Lauderdale Representant dels covenanters a Anglaterra, negocià amb Carles I el reconeixement del presbiterianisme Adherit al partit reialista, fou fet presoner 1651-60 a la batalla de Worcester Des del 1663 tingué un paper important en els afers escocesos nomenat secretari d’estat per a Escòcia 1669, hi restablí el poder reial i derrotà els covenanters 1679
Francisco Morazán
Història
Política
Polític hondureny.
President el 1827, derrotà 1828-29 els conservadors de Guatemala i esdevingué president de les Províncies Unides de Centreamèrica 1829, 1830 i 1835, aliat amb els liberals del Salvador La secessió de Guatemala 1839-40 l’obligà a exiliar-se El 1842 tornà a Costa Rica i intentà de refer la Federació Centreamericana, però fou afusellat durant una revolta
Carles Manuel III de Sardenya
Història
Duc de Savoia i rei de Sardenya (1730-73).
Fill de Víctor Amadeu II Durant la guerra de Successió de Polònia s’uní a França i a Espanya contra Àustria, derrotà els imperials a Guastalla i n'obtingué Novara 1738 però en la guerra de Successió d’Àustria s’alià amb Maria Teresa contra Espanya i conquerí una part del Milanesat fins a Pavia 1748
Marc Aureli Car
Història
Emperador romà (282 dC).
Prefecte del Pretori, fou proclamat emperador després de l’assassinat de Probe Pertany al grup d’emperadors anomenats illiris Associà al poder els seus fills Carí i Numerià Lluità contra els perses i els pobles germànics, els quals derrotà al Danubi Passà a l’Àsia, on conquerí Selèucia, Mesopotàmia, i arribà a Ctesifont Es titulà Persicus Maximus
batalla d’Austerlitz
Història
Militar
Batalla lliurada prop de Slavkov (en alemany Austerlitz
), Moràvia, on els exèrcits de Francesc II i d’Alexandre I de Rússia foren vençuts (2 de desembre de 1805) per Napoleó I, que acabava d’ocupar Viena.
Els aliats s’agruparen en dues posicions Olmütz i Marburg entre les quals es trobava l’exèrcit francès Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg
László Bárdossy
Història
Política
Polític hongarès.
President del consell de ministres hongarès 1941-42 Tingué una participació important en l’entrada d’Hongria a la Segona Guerra Mundial Declarà la guerra a la Unió Soviètica el 27 de juny de 1941, i uns quants dies més tard els aliats declararen la guerra a Hongria Després de la derrota fou condemnat a mort i executat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina