Resultats de la cerca

Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas, reedició de l’opuscle de Viciana Fou amic de Gregori Maians A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d’afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena

Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista

Filla d’Ermengol VI d’Urgell Fou casada amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà, que la repudià Contragué segones núpcies, amb el general Bernardo Roco, alférez real de Ferran II i Alfons IX de Lleó, a Astúries

Escriví La segunda parte de Orlando Saragossa 1555, Anvers 1557, Alcalá 1579, llarg poema en octaves, abundós en aventures fantàstiques, on figura un vaticini del Túria en el qual enumera i elogia alguns poetes valencians, precedent del Canto del Turia , de Gil Polo Traduí de l’italià el Compendio de las historias del reino de Nápoles , de Pandolfo Conllenuccio València 1563

Les seves primeres disposicions anaren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489 El 1491 fou preconitzat bisbe titular de Termòpiles i auxiliar del bisbe d’Oviedo Hom l’ha confós amb el frare apologista homònim, autor del libel antijueu Fortalitium fidei contra judaeos escrit el 1458 i publicat el 1487, mort el 1469

Collaborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe 1486, que ell homologà i per a l’aplicació de la qual treballà

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament

Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa

Fou consagrat, probablement el 888, per Esclua , bisbe intrús d’Urgell, i els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, en perjudici del bisbe legítim, Servusdei El 889, a Orleans, obtingué uns preceptes del rei franc Odó A mitjan 891 fou expulsat i Servusdei recuperà el bisbat El 892 fou deposat i excomunicat

Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots