Resultats de la cerca
Es mostren 1277 resultats
Bonaventura Fornells
Història
Economia
Sindicalista.
Fuster Participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol Barcelona, juny del 1870, on s’alineà amb els sindicalistes apolítics El 1873 figurà en la junta directiva de l’Ateneu Català de la Classe Obrera i fou un dels principals dirigents de la federació local de societats obreres de Barcelona Posteriorment formà part del Centre Federatiu, que el 1877 intentà la reorganització del moviment obrer català al marge de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, que restava en la clandestinitat
Antoni Clavé i Camps
Política
Polític republicà.
De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaren d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843 El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm
José Gaspar Rodríguez Francia
Història
Política
Polític paraguaià.
Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina
Manuel Simó i Marín
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret 1892 Carlí, fundà 1911 el Diario de Valencia fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular 1922 Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39
Onofre Aquiles
Economia
Història
Comerciant barceloní i un dels dirigents de la conspiració de Barcelona contra els francesos de l’estiu de l’any 1645.
La conspiració fou dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l’activa participació dels emigrats a Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d’Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat Aquiles fou detingut al febrer de 1646 i executat pocs dies després
Partit dels Treballadors de Catalunya-Unitat Comunista
Partit polític
Organització catalana del Partido de los Trabajadores de España-Unidad Comunista, inscrit al novembre de 1985 per Santiago Carrillo (president) i Adolfo Piñedo (secretari general), després d’haver abandonat el PCE.
Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989
Moviment de Defensa de la Terra-Independentistes dels Països Catalans
Partit polític
Organització independentista fundada a Barcelona al febrer de 1987 en dividir-se el Moviment de Defensa de la Terra durant la seva II Assemblea Nacional. Celebrà la III Assemblea al desembre de 1988 i la IV el 1990, definint el seu projecte de societat “catalana, unificada, independent, no patriarcal i socialista”.
En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994
Moviment d’Unificació Marxista
Partit polític
Organització independentista i marxista constituïda al maig de 1977, en fusionar-se el Col·lectiu Català d’Alliberament i el Col·lectiu Combat.
Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert
L’ONU expressa preocupació per l’"operació Catalunya"
El relator especial de Drets Humans de l’ONU, Alfred-Maurice de Zayas, envia una carta a l’ambaixada espanyola a Ginebra en la qual posa en qüestió l’estratègia judicial espanyola contra l’independentisme català En la carta, que difon el Cercle Català de Negocis, De Zayas recorda la importància de permetre la lliure determinació dels pobles per a evitar conflictes Expressa, també, preocupació per la campanya difamatòria denominada "operació Catalunya", contra dirigents polítics catalans amb l’objectiu de frenar el procés independentista català
Condemna a Radovan Karadžić
Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de la Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia 1992-95 Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó Els càrrecs formen part de l’anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Milošević i altres dirigents del bàndol serbobosnià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina