Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
peu de rata

Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als…
Terol
Família de picapedrers iniciada amb Jaume Terol (Alacant s XVII), que construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí); fou mestre de l’ajuntament d’Alacant.
Un fill seu, Felip Terol , obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant 1721 el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol Alacant 1697 — en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant 1736 també amb el seu nebot treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost Josep Terol , germà de Felip, dit el major , remodelà 1710-12 la nau de l’església de Montfort Vinalopó Mitjà Fill seu fou Josep Terol Alacant 1698 — 1758 dit el menor…
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…
flexatò
Música
Instrument idiòfon de percussió consistent en una làmina metàl·lica flexible fixada a un mànec, a cada banda de la qual hi ha un ressort amb una bola a l’extrem.
Es toca sacsejant-lo amb una mà mentre amb el dit polze d’aquesta mateixa mà s’exerceix més o menys pressió sobre la làmina metàllica per a ajustar l’afinació
mestís | mestissa
Antropologia
.
Dit de la persona nascuda de pares de races diferents, especialment del fill d’un home blanc i una dona índia o del d’un home indi i una dona blanca
la Grua
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Peix Austral, l’Escultor, Fènix, Tucà, l’Indi i el Microscopi.
L’estel principal de la constellació, α - Gruis , dit també Alnaïr , és un estel de color blanc, de magnitud aparent 2,16 i situat a una distància de 91 anys llum
cirrus
Meteorologia
Núvol d’una altitud compresa entre els 6.000 i 10.000 m, format per partícules de glaç molt fines i disperses.
Es forma quan els cristalls de glaç arriben al nivell de congelació a causa del moviment d’ascendència ciclònic Es distingeixen diferents tipus de cirrus cirrus pròpiament dit, cirrostratus i cirrocúmulus
Edgard I d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1097-1107), fill de Malcolm III i santa Margarida.
Guillem II d’Anglaterra li donà Escòcia l’any 1094, i el 1097 hagué de destronar l’usurpador Donaldbane amb l’ajut del seu oncle Edgard dit l' Atheling 1050-1125
Esclanyà

L’església de l’Esclanyà al Baix Empordà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Begur (Baix Empordà), al S del terme.
L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà Depengué de la baronia de Cruïlles
bertillonatge
Antropologia física
Criminologia
Mètode antropomètric d’identificació ideat per Alphonse Bertillon que consisteix en un sistema de classificació tricotòmic d’acord amb una sèrie de mesures (generalment onze) que rarament coincideixen en dos individus.
Les cinc mesures fonamentals són la llargada i l’amplada del cap, la llargada del dit del mig de la mà esquerra, la del peu esquerre i la de l’avantbraç esquerre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina