Resultats de la cerca

Sovint la forma és el resultat d’una determinada elecció entre diverses possibles ofertes del compositor ordre de determinats formants, o trajectòries a escollir entre les proposades per diferents colors, etc Aquest deixa a l’intèrpret un marge suficient de llibertat, segons un estudi previ de càlcul de probabilitats, de manera que és ell finalment qui acaba l’obra i acompleix el procés creador deixat obert de manera deliberada Encara que no s’ha arribat a una notació moderna unívoca i universal, les partitures —de vegades força enigmàtiques— són, a vegades, d’una gran bellesa…

Els consellers de les regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus trien Occitània com a designació de la regió creada a partir de la fusió d’ambdues El nom triat deixa de banda qualsevol esment a Catalunya, que forma part del Llenguadoc-Rosselló L’elecció ha anat precedida d’una consulta ciutadana per internet entre els dies 9 de maig i 10 de juny, en la qual el nom d’ Occitània va obtenir el 44,9% dels vots Tanmateix, la decisió definitiva sobre el nom l’ha de prendre el Consell d’Estat a l’octubre

Javier de Pro i Rafael Hernández prenen possessió com a nous diputats socialistes per Melilla en substitució dels dos elegits el 13 de juny, que la direcció del PSOE va expulsar per haver pactat amb el GIL i Coalición por Melilla en l’elecció del líder d’aquest grup, Mustafá Aberchan, com a president de la comunitat El PSOE ha aconseguit que Aberchan signi la destitució de Malika Mohamed, la diputada socialista que no va voler renunciar a l’escó A canvi, el PSOE accepta la continuïtat d’Aberchan com a president sempre que el GIL quedi fora del govern

Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr

Formació política vinculada al sindicat abertzale LAB, creada just abans de les eleccions basques del 2005 per a ocupar l’espai de Batasuna , que no s’hi podia presentar pel fet d’estar illegalitzada Amb una llista electoral formada per persones sense experiència parlamentària, aconseguí 9 escons Propicià l’elecció de Juan José Ibarretxe com a lehendakari , en prestar-li dos vots en la sessió d’investidura El febrer de 2008 fou suspès de l’activitat durant tres anys pel jutge Baltasar Garzón per considerar que formava part de l’entorn d' ETA , i al setembre fou illegalitzat pel…

En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals

D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist

Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l’aquiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d’aquest l’elecció fou confirmada el 1160 Tot i això, l’abat de la Grassa no acceptà la decisió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d’homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa

Nomenat Secretari de la Joventut de la Lliga Regionalista de Barcelona el 1932, collaborà a La Gazeta de Vich 1932-33 i a La Veu de Catalunya des de finals de 1932  El 1933 es presentà en les eleccions de diputats a Corts per la Lliga Regionalista de Catalunya, però no resultà elegit Tampoc fou elegit, per poc, compromissari en l’elecció del President de la República el 1936 Fou defensor dels anarquistes que participaren en els Fets d'Octubre de 1934, i morí a mans d’un grup afí als llibertaris a qui havia defensat

Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà