Resultats de la cerca

El 1751 collaborà amb Lacaille en la mesura de la parallaxi lunar féu les observacions des de Berlín mentre Lacaille treballava al cap de Bona Esperança El 1801 publicà Histoire céleste française , que contenia les posicions de 50 000 estels, situats entre el pol boreal i la declinació -20° Publicà diverses obres de divulgació astronòmica i unes taules dels moviments del cometa Halley i dels satèllits de Júpiter, fruit dels seus càlculs i les seves observacions personals

El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres

Començà estudiant música i el 1757 es traslladà a Anglaterra on, empès per la seva afecció a l’astronomia, construí un telescopi de reflexió 1773-74 L’any 1781 descobrí el planeta Urà Pensionat per Jordi III d’Anglaterra, estudià un gran nombre de nebuloses desconegudes, estels dobles, els cometes del 1807 i del 1811, dos satèllits de Saturn, etc Féu notar l’existència de raigs calorífics més enllà del vermell de l’espectre solar raigs infraroigs

Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i a una…

Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc, el Sol és…

Ordenat de sacerdot el 1764, l’any següent se n’anà a Palerm per ocupar una càtedra de matemàtiques superiors El 1791 fundà un observatori astronòmic que situà a la torre del Palau Reial A partir del 1792 inicià una llarga sèrie d’observacions i publicà un catàleg de 7 646 estels el 1801 descobrí el primer asteroide conegut, al qual donà el nom de Ceres A partir de l’any 1817 dirigí la construcció de l’observatori de Capodimonte

L’alta energia i la gran densitat necessàries per a crear aquest plasma ha impedit fins ara d’observar-lo, però és un dels grans objectius en els experiments relativistes amb ions pesants Hom creu que aquest plasma existí en la primera milionèsima de segon després del big-bang i que ara podria produir-se al centre dels estels de neutrons Podria ésser produït en el RHIC, collisionador relativista d’ions pesants, la construcció del qual s’ha projectat a Brookhaven, als EUA

Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic

L’Organització Internacional de Meteors quantifica en 5000 meteors per hora la pluja de Leònids que es pot contemplar durant la nit del 18 al 19 de novembre El fenomen, habitual cada any, ha tingut en aquesta ocasió una de les intensitats més altes del segle, ja que en els 20 minuts de més activitat la mitjana és de 6000 a 7000 Leònids per hora La pluja d’estels es pot veure amb nitidesa des de Catalunya, excepte en algunes àrees cobertes per núvols

Iniciador de l’astrofísica a Catalunya Catedràtic d’astrofísica de la Universitat de Barcelona des del 1987 Fou president 1992-96 de la Societat Espanyola d’Astronomia, de la qual n'és membre fundador És membre del World Institute of Science des del 1993 El 1995 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves investigacions sobre la formació d’estels de neutrons, la física de les supernoves i l’evolució química de l’univers