Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
baixa
Militar
Pèrdua d’un individu per al servei actiu.
Segons la causa són baixes fora de combat malaltia, lesions, canvis d’unitat, deserció, etc i baixes en combat morts, ferits i desapareguts
correlació de temps
Gramàtica
Dependència o interrelació temporal que es dóna en les oracions compostes.
En l’oració Quan arribarà, jo ja seré fora , el verb arribarà , en futur, “condiciona” el també futur seré de la frase següent
call
El call de Girona
Turisme de Girona / Jaume Llorens
Història
En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.
El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona,…
bala perduda
Militar
Bala que, fora de la zona de combat, arriba a un punt en els límits de l’abast màxim.
ritidoma
Botànica
En l’arrel i en la tija, conjunt de teixits morts de l’escorça situats per fora del fel·logen.
En alguns casos es desprèn en forma de plaques ritidoma esquamós o en forma de franges anulars ritidoma anellat en altres casos no es desprèn
fill natural
Dret
Fill nascut, fora de matrimoni, de pare i mare que podien casar-se en el moment de la concepció.
eventual
Dret
Dit de cadascun dels drets o justificacions annexos o l’exercici d’un càrrec fora de la dotació fixa.
electró lligat
Física
Electró la funció d’ona del qual és negligible fora de les proximitats de l’àtom a què pertany.
amistançat | amistançada
Home (respecte a la dona) o dona (respecte a l’home) que té relacions sexuals habituals fora del matrimoni.
lingüística antropològica
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les llengües dites «exòtiques» o «salvatges» (que cauen fora dels grups indoeuropeu, semita, ugrofinès, xinès o japonès).
Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga al s XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor de Humboldt, tal com FN Finck, i algun…