Resultats de la cerca

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Exiliat a Amsterdam, fou pintor oficial de la ciutat 1667 i rival de Rembrandt Conreà la pintura mitològica i d’història Antoni i Cleòpatra i Mart, Venus i Cupido ambdós al Rijksmuseum, Amsterdam Com a teòric de l’art féu conferències i escriví el Grand Livre des peintres 1707

Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques és…

De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en la vulgaritat…

Format a Llotja, a Barcelona Exposà individualment a Barcelona, el 1929 Hàbil aquarellista i aiguafortista, publicà l’àlbum de vint-i-cinc aiguaforts Les més belles vistes de la catedral de Barcelona 1929 Participà en diverses exposicions collectives a Barcelona i a l’Amèrica del Sud i del Nord Conreà l’exlibris Fou collaborador de Josep Puig i Cadafalch

De la seva obra, repartida en àlbums, es destaquen les illustracions d’ocells, insectes, etc, fetes amb una tècnica minuciosa i amb un gran sentit de l’observació Però la seva millor obra són els motius eròtics i els retrats de prostitutes, emmarcat tot en el baix món de la ciutat, que freqüentà i d’on tragué la font d’inspiració directa La seva pintura més coneguda és Dones vestint-se per a una celebració Niwaka De producció abundant, caigué finalment en un cert manierisme Fou el catalitzador de la tradició de l’escola ukiyo-e i del sentit artístic oriental en la pintura europea del final…

Fill d’un teixidor Estudià a Llotja Els primers temps de la seva vida són poc coneguts El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid Els anys 1905-07 posseïa, al barri de la Ribera de Barcelona, un taller on assistien alguns alumnes Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat —en especial l’aiguafort— a l’Institut de les Arts del Llibre Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana El mateix any fou premiat amb medalla d’or a l’Exposición Nacional del Centenario de la Argentina, a…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

Format a l’Acadèmia de Viena Es relacionà amb els natzarens i el 1840 s’installà a Karlsruhe Pintà frescs i illustracions i esdevingué un dels representants típics de l’estil Biedermeier