Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
franquet
Franquet
Ondřej Radosta iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs de la família dels portúnids, que ateny uns 5 cm d’ample, amb la closca de color rosa pàl·lid i creuada pels solcs i les costelles transversals i amb l’últim parell de potes en forma de pala.
Habita entre les algues i en els fons de rocalla de la zona costanera superior és comú als Països Catalans
anoa
Mastologia
Búfal nan de la subfamília dels bovins, el representant més petit dels bòvids, d’un metre escàs d’alçada, i de colors foscs o rogencs.
Té les potes curtes, i les banyes són de secció triangular Habita les zones muntanyoses de l’illa de Cèlebes
asafètida
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne i erecta, de fulles embeinadores, dividides en lòbuls; de flors grogues i fruits en càpsula estrellada.
És pròpia de l’Àsia central, on habita a altituds superiors als 1 000 m Les arrels són rizomes comestibles
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
fura
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord
lluer
Lluer
© Sławek Staszczuk
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té el pili, la barbeta, una part de les ales i la cua negres, el carpó, les franges alars i els laterals de la cua grocs, les parts inferiors d’un color groc verdós i les superiors llistades de taques terroses.
Habita a l’Europa central i septentrional, i hiverna a l’Europa meridional és comú, a l’hivern, als Països Catalans
jerbu
Jerbu
Cliff (CC BY 2.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dipòdids, d’uns 10-11 cm de grandària, amb el cos adaptat al salt i les potes posteriors molt llargues, de manera que pot assolir la posició vertical; té el cap arrodonit, orelles grosses i primes, pelatge de color terrós i musell proveït de llargues vibrisses.
Insectívor i de costums nocturns, habita en grups molt nombrosos a Egipte, Palestina i en zones de l’Àsia sud-occidental
pinsà mec
Pinsà mec
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, molt semblant al pinsà però amb les parts superiors del mascle negrenques a l’estiu i brunes tacades de negre a l’hivern, amb les espatlles i el pit rogencs i el carpó blanc.
Habita al nord d’Euroàsia i a l’hivern és força freqüent a la Catalunya continental i escàs a les Balears
griva
Griva
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 27 cm, que té les parts superiors brunes, les inferiors de color blanc groguenc amb taques negres i el dessota de les ales blanc.
Habita a tot Europa, excepte Dinamarca, Noruega, Islàndia i les Balears, i hiverna a l’Àfrica septentrional, Pèrsia i el Turquestan
ullastre
Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals