Resultats de la cerca

Residí alguns anys a Alemanya, en camps de refugiats, i passà finalment als EUA, on morí al cap de poc temps Membre del grup futurista Siuru, escriví una vintena de reculls, de contingut líric o èpic, on canta amb una particular eficàcia l’amor sensual i les glòries i els sofriments del seu país La seva obra caldal, Ränikivi 1925, és de tema patriòtic Escriví també alguns drames històrics

D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908

Professora titular d’història medieval de la Universitat de les Illes Balears Fou degana de la facultat de filosofia i lletres de la UIB És acadèmica numeraria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics Ha tractat les temàtiques de Mallorca a l’època de Ferran el Catòlic i aspectes socioeconòmics i de la vida quotidiana de la Ciutat de Palma i de la Part Forana de Mallorca

Estudià els esdeveniments polítics contemporanis, especialment les relacions francoalemanyes Insistí especialment en la importància del paper de les classes mitjanes en l’equilibri i el desenvolupament polític i social de França Entre els seus treballs històrics, de caràcter polèmic i considerats tendenciosos, cal esmentar Histoire de France 1924, Napoléon 1931, La Troisième République 1870-1935, Histoire de deux peuples 1916-33, Les Dictateurs 1935 i Conséquences politiques de la paix 1920

Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324

Fou un dels pioners en la introducció dels clarinets històrics a l’Estat espanyol Deixeble de Josep Maria Ruera i Pinart , amplià estudis sobre els clarinets històrics amb Colin Lawson Anglaterra, Hans Rudolf Stalder Suïssa i Eric Hoeprich, de qui fou deixeble al Conservatori de la Haia, on es diplomà Fou membre d’algunes de les orquestres de música antiga més prestigioses, com l’Orquestra del Segle XVIII, dirigida per Frans Brüggen , The English Concert, dirigida per Trevor Pinnock , o Le Concert des Nations, dirigida per Jordi Savall i Bernadet , amb les quals…

Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en l’etapa de la República i…

Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978

Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917

Entre les seves obres sobresurten el ministeri de la marina mercant, a París, i l’estació Versalles-Chantiers Fou arquitecte en cap dels monuments històrics 1905, restaurà la catedral i el palau episcopal de Verdun, així com el Palais Royal, a París 1934, i destruí, per aquest motiu, la galeria d’Orléans, realitzada per Fontaine 1828-31 Projectà també una vila en la qual diferenciava el trànsit de vehicles del de vianants