Resultats de la cerca

Enfrontat amb Lluís IV de França, el derrotà amb l’ajut del rei Harold de Dinamarca Casat amb la filla del robertià Hug el Gran, consolidà el seu domini i afavorí l’accés a la corona francesa dels Capets

L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics s XIV, coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan El nom actual prové del s XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde

Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament

Sembla que fou el Joan que signà 1326 el sepulcre de Sant Narcís a Sant Feliu de Girona Contractà 1327 uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida

Fill del rei Bosó I de Provença, el qual succeí En lluita amb el seu rival, el rei Berenguer I d’Itàlia, aquest finalment l’enderrocà del tron d’aquest país i el cegà Berenguer I, aleshores, cedí Provença a Hug d’Arles

Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia , besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia

Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275

Es casà amb Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir 1416, li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló El 1432 el seu net, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes

Fill del duc Guillem I i d’Helena Comnè-Ducas, estigué 1291-94 sota la tutela del seu padrastre Hug de Brienne El 1299 el casaren amb Matilde d’Hainaut, de cinc anys, filla dels prínceps d’Acaia El 1307 fou nomenat batlle d’Acaia

Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…