Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
pedra Picada
Cim
Cim dels municipis de Castellar de n’Hug (Berguedà) i Toses (Ripollès).
serrat del Paravent
Cim
Cim dels municipis de Castellar de n’Hug (Berguedà) i Toses (Ripollès).
la Moixera
Cim
Cim dels municipis de Castellar de n’Hug (Berguedà) i Toses (Ripollès).
l’Emperadora
Cim
Cim dels municipis de Castellar de n’Hug (Berguedà) i Toses (Ripollès).
la Creueta
Cim
Cim dels municipis de Castellar de n’Hug (Berguedà) i Toses (Ripollès).
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
confederació de Solsona
Història
Pacte signat a Solsona, el 1274, entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.
Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275
marquesat de Guadalest
Història
Títol concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d’Aragó.
Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia , besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia
Lluís III
Història
Emperador d’Occident (901-905) i rei de Provença o Borgonya Cisjurana (887-923) i d’Itàlia (900-905).
Fill del rei Bosó I de Provença, el qual succeí En lluita amb el seu rival, el rei Berenguer I d’Itàlia, aquest finalment l’enderrocà del tron d’aquest país i el cegà Berenguer I, aleshores, cedí Provença a Hug d’Arles
Blanca de Foix-Castellbò
Història
Comtessa de Pallars, germana de Roger Bernat III, vescomte de Castellbò.
Es casà amb Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir 1416, li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló El 1432 el seu net, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina