Resultats de la cerca

Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses

Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs

Presenten higrotropisme molts animals i plantes, i pot ésser posititu o negatiu segons que la resposta sigui elevada o baixa envers la humitat L’higrotropisme positiu és el més habitual així, les arrels creixen preferentment vers la humitat i moltes larves d’insectes i d’altres animals amb poca protecció contra la sequera busquen llocs humits per a menjar, viure o crisalidar-se

El bec és allargat, fi, punxegut, dentat a les vores externes del terç distal i generalment corb S'alimenten de nèctar i de petits insectes, i els mascles són de colors llampants Comprèn els quatre gèneres de suimangues Arachnothera, Cinnyris, Chalcomitra i Nectarinia , dividits en quinze espècies, que habiten a les selves tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia

Tenen ulls composts i respiració per sacs traqueals que s’obren a la part dorsal del cos N'hi ha unes 20 espècies dels països temperats i càlids, entre les quals Scoleoptrata , d’uns 15 cm de llargada, és comuna als Països Catalans, on viu sota pedres i a l’interior de les cases de pagès S'alimenta d’insectes

És típic del nord i el centre d’Àfrica i és accidental a la península Ibèrica durant l’estiu Habita en boscs molt frondosos i s’alimenta d’insectes, larves i ous d’altres ocells Quan han de pondre, les femelles parasiten els nius d’altres espècies dels còrvids, sobretot de les garses, de forma semblant a les femelles del cucut comú

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…