Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
la Farola

La Farola, precursora del port de Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a llevant del nucli urbà; hi ha l’ermita de Sant Cristòfol, d’origen medieval, i la residència que feu bastir Eugeni d’Ors dita el Far de Sant Cristòfol.
la Fontsanta

Façana del santuari de la Fontsanta
© JoMV
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontsanta
) del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), a l’W del poble.
Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936 Hom hi celebra nombrosos aplecs
la Feixa

Aspecte del santuari de la Feixa
© Carolina Latorre Canet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa) del terme d'Isàvena (Ribagorça), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
Edifici d'una sola nau, amb volta de canó reforçada per tres arcs torals sobre pilastres, dels quals resten el presbiteral i el central L'absis semicircular de la capçalera fou substituït per una sagristia trapezoidal, que en la restauració de l'any 2002 fou enderrocada al mateix lloc es construí un nou absis a imitació dels romànics L'element més destacat de l'exterior és una finestra geminada amb dos petits arcs separats per un mainell cilíndric Al SE hi ha, abandonada, la casa de l'ermità S'hi celebra aplec el dilluns de Pasqua L’església fou…
la Corunya
Ajuntament de la Corunya
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43971 h i experimentà un ràpid creixement fins al 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix…
la Llena

Casa de la Llena a Lladurs (Solsonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), situat al sector E del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m), que separa les conques del Segre i del Cardener.
L’església parroquial Sant Serni és prop de les restes de l’antic castell de la Llena , adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard
la Salut

Santuari de la Salut, Sabadell
© JoMV
Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del segle XV al XVII.
Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna…
la Plana

Aspecte de la masia de la Plana (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C. - Moià
Masia
Masia situada al municipi de Santa Maria d'Oló, prop de l'església de la Santa Creu de la Plana, molt a prop de Sant Joan d'Oló.
la Plana

El llogaret de la Plana, a Alcover
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcover (Alt Camp), al NE de la vila, a la dreta del Francolí.
Al segle XIX formà amb Samuntà l’antic municipi de la Plana i Samuntà
la Plana

La colònia tèxtil de la Plana, al terme d’Avià
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi d’Avià (Berguedà), a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres.
Especialitzada en filats de cotó, tancà el 1963 hi treballaven 250 persones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina