Resultats de la cerca
Es mostren 2460 resultats
patuès
Lingüística i sociolingüística
Parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.
Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català
heroic | heroica
Història
Literatura
Dit d’un període històric o d’una obra literària en què abunden els herois.
paròdia
Literatura
Imitació burlesca d’una obra artística literària o musical, amb intenció satírica, humorística o crítica.
Consisteix generalment a estrafer els versos consrvant-ne les rimes i alguns mots, o a canviar les lletres d’obres musicals, o a evocar temes famosos A l’antigor clàssica són freqüents en literatura en fóra el prototipus la Batracomiomàquia respecte als poemes homèrics
trama
Literatura
Disposició interna d’una obra literària, amb una especial referència a l’assumpte o argument.
anglès

Difusió de l’anglès al món
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua literària o estàndard oficial al Regne Unit i als seus dominis, i als EUA.
L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…
contrast
Literatura
Composició literària, gairebé sempre en vers, dotada de moviment dramàtic, que els joglars representaven rudimentàriament.
Tingué una gran expansió a la literatura llatina medieval Dins les literatures romàniques cal destacar el de Raimbaut de Vaqueiras, a una dama, i el de Ciacco dell’Anguillaia
crítica bíblica
Bíblia
Aplicació dels mètodes de la crítica textual, literària i històrica als llibres de la Bíblia.
En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic Testament edició…
Quatre Gats

Revista Quatre Gats (núm. 1, febrer de 1899)
Publicacions periòdiques
Revista artística i literària apareguda a Barcelona del febrer al 25 de maig de 1899.
En sortiren quinze números Fou dirigida per Pere Romeu, que en redactava els davantals Hi collaboraren, entre altres, Miquel Utrillo, Josep M Roviralta, Ramon Reventós i Frederic Pujulà, i hi dibuixaren Ramon Casas —que hi publicà, entre altres treballs, alguns dels seus famosos retrats al carbó—, Mir, Pichot, Nonell, Rusiñol, Gosé, Opisso, Riquer, etc Portaveu de les activitats i inquietuds del grup d' Els Quatre Gats , fou l’antecedent immediat de la més ambiciosa Pèl & Ploma
Academia Pítima contra la Ociosidad
Acadèmia literària creada a Saragossa el 1608 per les comtesses d’Erill i de Guimerà.
El seu nom deriva del d’un medicament al qual hom atribuïa la virtut de produir l’alegria als malenconiosos A causa dels catalans que en formaven part, el català hi fou admès al costat del llatí i del castellà
Poétique
Revista quadrimestral de teoria literària publicada per les Éditions du Seuil a partir del 1970.
Constitueix un dels instruments d’anàlisi del discurs literari més apreciats actualment Tot seguint l’enfocament i la metodologia formalista i estructuralista, ha reunit illustres collaboradors francesos o estrangers, com Gérard Genette, Tzvetan Todorov, Roland Barthes, Michel Riffaterre, Philippe Hamon, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Zumthor i altres Defineixen les propietats del discurs literari a partir d’un simple aspecte ritme, figures, sintaxi narrativa, o de la problemàtica dels gèneres, o bé intenten d’integrar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina