Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Glasgow, en 1966-70 fou diputat laborista Novament diputat el 1978, el 1979 encapçalà amb John Smith la campanya a favor del sí en el referèndum sobre l’autonomia per a Escòcia, en què guanyà l’opció del no En assolir el poder 1997, Tony Blair el nomenà secretari d’estat per a Escòcia, càrrec des del qual impulsà el govern autònom escocès, aprovat en referèndum al setembre L’1 de juliol de 1999 prengué possesió com a primer cap de govern d’Escòcia

Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà

Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva

Llicenciat en dret, treballà com a lletrat de les Corts i com a advocat Fou membre fundador de la Federación Popular Democrática 1975-77, juntament amb el seu pare José María Gil-Robles , integrada en la Federació de la Democràcia Cristiana 1977-78 Més tard s’incorporà al Partido Demócrata Popular , i posteriorment passà a militar a  Alianza Popular i al Partido Popular Fou eurodiputat pel Partido Popular 1987-2004 i, entre el gener del 1997 i el juny del 1999, president del Parlament Europeu Presidí la Fundació Jean Monnet per Europa 2009-14

Doctorat a Melbourne 1923 i llicenciat en filosofia a Londres 1929, treballà a Anglaterra, on participà en l’isolament del virus de la grip 1933, i a l’institut Eliza Hall de Melbourne El 1960 compartí el premi Nobel de medicina amb PBMedawar per les aportacions a l’estudi de la tolerància immunològica, bàsiques en els empelts de pell i els trasplantaments d’òrgans És autor de llibres de caràcter mèdic The Clonal Selection Theory of Acquired Immunity , 1959 i filosòfic Credo and Comment A Scientist Reflects , 1979

Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l’any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l’aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona 1930 i director de l’Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de…

Llicenciat en Geografia, s’incorporà al departament de meteorologia de Televisió de Catalunya com a becari el 1993, i professionalment a partir de 1996, després d’un breu pas per Televisión Española Fou presentador dels programes El Temps dels telenotícies, i Espai Terra Morí en un accident de muntanya al Coll de Contraix, a la Vall de Boí A títol pòstum li fou atorgat el gener de 2013 el premi Pica d’Estats de periodisme turístic en la modalitat de televisió per un reportatge sobre l’Alta Segarra

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’especialitzà en art contemporani, fou coordinador d’exposicions i responsable de patrocinis al Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1996-2000, responsable de Serveis Culturals i coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya 2002-05, sub-director general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya 2005-06 i director del Museu Picasso de Barcelona 2006-11 D’ençà del desembre del 2011 és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011