Resultats de la cerca
Es mostren 977 resultats
Alonso de Plaja
Música
Compositor possiblement d’origen castellà, actiu cap al 1500.
No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al…
Juan Correa
Música
Compositor espanyol, probablement d’origen portuguès.
Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’…
Bartolomeu de Olagué
Música
Organista, mestre de capella i compositor hispànic.
Es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals d’aquest compositor Saldoni l’anomena Olaegui, i Barton Hudson, que l’identifica com a Olagué, esmenta la possibilitat que es tracti d’un autor d’origen basc, atenent al primer cognom esmentat Mestre de capella de la catedral de Burgos, obtingué el mateix càrrec a la catedral de Santiago de Compostella el 1651, on succeí Diego Pontac En morir, l’any 1658, la seva vacant fou coberta per Martín Serrano A la Biblioteca Municipal de Porto Portugal es conserva un manuscrit Libro de cyfra amb diverses obres per a tecla d’aquest…
Juan Fernández de Madrid
Música
Compositor espanyol.
A partir de l’any 1479 apareix com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic S’ha donat per segura la seva autoria sobre algunes peces contingudes en el Cancionero Musical de Palacio atribuïdes a ’Madrid' Molt probablement formà part de la primera generació de compositors representats en aquell manuscrit L’arcaisme del seu estil es manifesta en el fet que cultivà la cançó, en lloc del villancico , més propi de la generació de Juan del Encina Les obres conservades són De vevir vida segura , Por las gracias que teneis , Pues que Dios te fiso tal i Pues que creçe mi serviros…
Heinrich Faber
Música
Teòric de la música alemany.
Començà com a cantor a la cort reial danesa Posteriorment estudià a la Universitat de Wittenberg, centre del qual fou professor Després d’obtenir el grau de mestre en arts liberals el 1545, ocupà els càrrecs de mestre de l’escolania i cantor de Naumburg, Brunsvic i Ölsnitz Des del 1551 ensenyà música a Wittenberg Es coneixen diverses composicions seves a quatre veus La seva producció més interessant són els tractats teòrics Compendiolum musicae pro incipientibus Brunsvic 1548, un manual d’introducció a la música molt popular en l’àmbit luterà, i Ad musicam practicam introductio Nuremberg 1550…
Robert Maria Haas
Música
Musicòleg austríac.
Estudià a les universitats de Berlín, Viena i Praga, on es doctorà amb una dissertació sobre la cançó vienesa 1908 Fou assistent de Guido Adler, professor, des del 1929, a la Universitat de Viena, i cap del departament de música de la Biblioteca Nacional de la mateixa ciutat 1920-45 El 1927 es feu càrrec de la supervisió de l’arxiu fotogràfic de manuscrits musicals, el qual contenia una collecció de còpies de material musical manuscrit recollit per Anthony van Hoboken Fou un investigador i editor prolífic, que s’interessà especialment per la música dels períodes Barroc i Clàssic…
Edmund H orace Fellowes
Música
Musicòleg i editor anglès.
Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i…
nachtanz
Música
Terme genèric que designa la segona de dues danses emparellades, usualment més ràpida i en compàs ternari, contrastant amb la precedent (vortanz), el material melòdic i harmònic de la qual reelabora.
Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…
Tommaso Albinoni
Música
Compositor, violinista i mestre de cant italià.
Contemporani de Vivaldi, es troba en la mateixa línia d’evolució instrumental que aquest Escriví moltes obres una cinquantena d’òperes de les quals no ens n'ha arribat cap de sencera, sonates, balletti, concerts, simfonies en les quals, Sinfonie e quattro , introdueix el minuet, amb trio, entre el moviment lent i el final Bach apreciava la seva música i fins n'agafà alguns temes per a fugues Aviat, però, la seva obra fou oblidada, fins que al s XX ha tornat a ésser objecte d’un interès creixent, especialment els seus Concerti grossi i el popular Adagio , que de fet és una obra…
Sebastiano Serlio
Arquitectura
Arquitecte i tractadista de l’art italià.
Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina