Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la força d’aquest…

Estudià al Conservatori de Roubaix i posterioment amplià la seva formació al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Formà part de l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo i també d’algunes de les orquestres més importants de la capital francesa, com ara l’Orquestra de Concerts Lamoureux i l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i les de l’Òpera Còmica i de l’Òpera de París, de la qual fou solista Parallelament a aquestes activitats, es dedicà a la docència, que exercí primer a l’Institut des Hautes Études Musicales de Montreux i després al Conservatori de París 1978-98 Feu també…

Fou tribú de la plebs 91 aC Els seus intents de reforma lex judicialis, lex agraria i, sobretot, la rogatio livia , que concedia als itàlics la ciutadania romana provocaren a Roma una sèrie de tumults — en un dels quals morí assassinat — i la guerra amb les ciutats itàliques

Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès

Prefecte del Pretori, fou proclamat emperador després de l’assassinat de Probe Pertany al grup d’emperadors anomenats illiris Associà al poder els seus fills Carí i Numerià Lluità contra els perses i els pobles germànics, els quals derrotà al Danubi Passà a l’Àsia, on conquerí Selèucia, Mesopotàmia, i arribà a Ctesifont Es titulà Persicus Maximus

De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de gestió de la…

Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint anys consta…

Establí una escola de retòrica a Roma, on fou mestre d’Ovidi Sèneca li demostrà la seva admiració, i, entre altres, l’elogiaren Plini i Quintilià Se li atribueix un tractat de retòrica

Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública