Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Monte Rosa

El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 ma l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Motagua
Riu
Riu de Guatemala.
Neix al massís volcànic, al S del país, i desguassa al golf d’Hondures, a la mar de les Antilles, prop de la frontera d’Hondures 400 km Els darrers 200 km són navegables El seu curs superior duu el nom de Río Grande El Chiquimula n'és l’afluent principal
Sauerland
Regió
Regió d’Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia.
És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro
Morava
Riu
Riu de Moràvia, Txèquia, afluent del Danubi per l’esquerra (378 km).
Neix al vessant sud del massís de Śneznik, als Sudets, prop de la frontera polonesa, i drena l’ampla depressió de Moràvia, vorejant els darrers contraforts dels Carpats Blancs o Occidentals En el curs baix, fronterer amb Àustria, rep l’afluent principal, el Dyje, i desguassa al Danubi poc abans de Bratislava
Nan Shan
Massís
Muntanyes de la Xina central.
Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa
monts Cambrians
Serra
Sistema muntanyós de Gal·les, Gran Bretanya, que creua el país de nord a sud.
L’elevació principal és el cim de Snowdon 1 085 m, al sector nord-oest del país El sistema és integrat per un conjunt de formacions arcaiques i, sobretot, primàries esquists i gresos silurians i ordovicians, molt erosionats, fins a donar un relleu ondulat i massís Posseeix jaciments de ferro i de carbó
Norbert Casteret
Espeleòleg occità.
Ultra l’exploració d’un gran nombre de coves, avencs i rius subterranis, contribuí al descobriment i a la divulgació d’importants gravats i pintures prehistòriques, sobretot als Pirineus El 1931 descobrí el naixement de la Garona al massís de la Maladeta És autor de diverses obres relacionades amb la seva activitat
Glòria Ramon Borull
Espeleologia
Espeleòloga.
Fou la primera dona que ingressà a la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal 1956 Amb els companys de club descobrí multitud de nous avencs, principalment al massís del Garraf Feu d’instructora en cursos d’exploracions subterrànies La Federació Catalana d’Espeleologia la reconegué com a Forjadora de l’Espeleologia Catalana
creodonts
Paleontologia
Subordre de carnívors fòssils que vivien al començament de l’era terciària a l’Amèrica del Nord i a Europa.
Tenien el cos massís i un crani gros en vist el volum corporal, i el cervell, poc desenvolupat i amb els hemisferis gairebé llisos que deixaven al descobert el cerebel Llur dentat era complet, amb una evolució clara cap a la dentadura carnívora típica Hom els ha dividits en dos subgrups procreodonts i eucreodonts
Rheingau
Regió
Regió d’Alemanya, al land de Hessen, que s’estén entre l’extrem sud-occidental del Taunus i la vall del Rin.
Comprèn un sector muntanyós que pertany al massís esquistós renà, zona molt boscada i on es dóna la ramaderia i la policultura, i l’estreta riba dreta de la vall del Rin a l’W de Magúncia, rica zona de conreu de vinya que produeix vins famosos Regió turística Els centres més importants són Rüdesheim i Eltville
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina