Resultats de la cerca
Es mostren 545 resultats
Castell de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Queralt es trobava situat sobre el barranc de Sant Pere Les primeres referències d’aquest castell corresponen a l’any 1072, quan Arnau Mir de Tost manà redactar el seu testament i entre les seves disposicions donà a la seva filla Letgarda i al seu marit Guerau Ponç II de Cabrera el castell de Queralt Es desconeix com aquest castell passà a la família Meià, ja que l’any 1115 Guillem Guitard de Meià manà redactar el seu testament, en el qual deixava el castell de Queralt al seu fill Arnau Guillem i disposava que, després de la mort d’aquest, havia de quedar en mans de Santa Maria…
Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona
Història
Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca.
Funcionari reial, fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona De jove estigué a Sardenya al servei reial 1354, i prengué part en la guerra de Castella Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut 1363 Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona 1368 i 1370 i a les de Montsó 1388 Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya 1361 i fou castellà de Perpinyà Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts 1363 Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris 1370, des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador…
José Patiño y Rosales
Història
Estadista i funcionari, col·laborador de Felip V d’Espanya.
Germà del primer marquès de Castelar, fou cavaller d’Alcántara i de Sant Jaume De família originàriament gallega, s’educà al Milanesat es féu jesuïta, orde que després abandonà, on el seu pare, Lucas Patiño e Ibarra, era veedor general de l’exèrcit Allí el conegué el primer Borbó hispànic, que el portà a la seva cort, després de la batalla Luzzara 1702 En la guerra de Successió d’Espanya començà la carrera administrativa, amb la intendència d’Extremadura 1711, i fou el primer que exercí aquest càrrec a l’Estat espanyol, segons el pla Bergeyck El ministre francès Orry el destinà el 1713 al…
Castell de Talavera
Art romànic
El poble de Talavera s’aixeca a la part occidental del terme municipal, a 791 m d’altitud, en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell, a la capçalera del riu d’Ondara El castell de Talavera és esmentat en la documentació el 1075, quan consta que era situat dins el comtat d’Osona Al segle XII eren senyors d’aquesta fortalesa els Cervelló així, en el testament sacramental de Guerau Alemany III de Cervelló s’indica que llegà el castro de Talavera al seu fill Guillem, el qual participà en l’expedició d’Almeria l’any 1147 Un altre membre de la mateixa nissaga, dit també Guerau…
Castell de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…
Sant Martí de Montcortès (Gerri de la Sal)
Art romànic
La vinculació del territori del pla de Corts al monestir de Gerri, que es documenta des de l’any 834, és plenament confirmada l’any 1076, en què el comte Artau I donà al monestir de Gerri el castell de Montcortès i les parròquies del pla de Corts, que malauradament no apareixen relacionades en el document Tedball de Vallferrera, pel seu testament datat l’any 1120, deixava una gran part del seu patrimoni a Santa Maria de la Seu d’Urgell, menys els castells de Montcortès i Peramea El 1128 s’ampliaren les possessions de Gerri a Monte Cortetano , amb la donació d’un mas que deixà en el seu…
Castell de les Borges Blanques
Art romànic
Les primeres mencions que es tenen sobre les Borges Blanques són molt escadusseres i poc clares Segons el topònim que identifica l’indret, el lloc tindria l’origen en un assentament andalusí Aquest sector, tot i estar envoltat de fortaleses cristianes, no devia ésser conquerit fins poc abans de la caiguda de Lleida Aquesta característica li conferí un caràcter fronterer molt clar Les Borges Blanques devia restar a mans de la corona des de la conquesta, fins que el 1206 el rei Pere I en féu donació al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés Pocs anys després el lloc de les Borges passà…
Castell de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen Pere de Montoliu…
Els pariatges andorrans
Signataris del segon pariatge, 6-12-1288 ACU-ECSA Les argumentacions jurídiques dels glossadors del ius commune es van projectar sobre les formes d’organització política monàrquiques que s’engendraren arran del fracàs, a la pràctica, de la idea d’un imperi cristià universal on l’emperador gaudia d’una potestat absoluta, a semblança de la que el dret romà justinianeu atorgava a l’emperador de Constantinoble La fórmula Rex qui superiorem non recognoscens est in regno suo Imperator concentra el raonament de la jurisprudència baix-medieval, per la qual s’atribuïa a tot monarca que fos el superior…
Castell de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació Vista del turó damunt el qual s’erigeix el castell J Bolòs El castell de Llaés, que ocupava el cim d’un turó, és situat a uns 1 000 m d’altitud Al voltant d’aquest pujol, que s’alça isolat al final d’un serrat, hi ha, especialment al costat meridional, una clariana de conreus, que s’estén per la zona més plana al seu entorn predominen els boscs El camí més bo per a arribar a Llaés és una pista per a autos, que surt del punt quilomètric 102,100 de la carretera que va de Vic a Ripoll, després dels revolts que hi ha més enllà de la Farga de Bebiè La pista passa pel costat del mas de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina