Resultats de la cerca
Es mostren 1154 resultats
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Quartu Sant’Elena
Ciutat
Ciutat de la província de Càller, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Té destilleries, fàbriques de paper, de bicicletes i de motocicletes Exporta vi i cereals Té extenses mines de sal a la rodalia Conserva l’església de San Pietro s XIII
Alquife
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Granada, al peu septentrional de Sierra Nevada.
Mines de ferro d’excellent qualitat, explotades per una societat espanyola des del 1953 i una altra de francesa el mineral és embarcat pel port d’Almeria cap a Avilés
Joan de Barberà
Cristianisme
Primer abat triennal del monestir cistercenc de Benifassà, elegit el 1554 i en successives reeleccions fins el 1579.
Obtingué del papa Pau IV les atribucions episcopals, i del rei Felip II de Castella 1562, els drets sobre les mines d’aigua dels termes de la tinença de Benifassà
Falun
Ciutat
Capital del län de Dalarnas, Suècia.
Situada al centre del país, entre els llacs Runn i Varpan, s’originà al voltant d’unes mines de coure, explotades des del 1230 i actualment esgotades Indústria mecànica i química
Costabona
Vista aèria dels contraforts de les Alberes
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la zona axial pirinenca a la línia de crestes que des de roca Colom (a la qual és unit pel coll del Pal, de 2 374 m) separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…
Castrop-Rauxel
Ciutat
Ciutat del land
de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada al sector oriental de la conca del Ruhr, vora el riu Emscher.
La ciutat, com d’altres de la regió, es formà per la unió de dos nuclis, Castrop i Rauxel, que n'iniciaren la creixença, parallelament a l’explotació de les mines de carbó
metxa de Bickford
Militar
Metxa lenta, de seguretat, composta d’un fil de pólvora envoltat d’una cinta embreada i d’una capa de gutaperxa.
Té uns cinc millímetres de diàmetre i una velocitat de combustió d’un centímetre per minut aproximadament Sovint és emprada en pedreres i en mines i per a inflamar encebs de ginys de guerra
Horlivka
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna.
És situada a la conca hullera del Donec'ke Septentrional, a la part central del Donbass Sorgida el 1867 amb motiu de la construcció d’una sèrie de mines, té indústria hullera i mecànica
La Felguera
Centre minerometal·lúrgic d’Astúries que forma part de Langreo, al marge dret del Nalón, unit per un pont a Sama, a l’altra banda del riu.
L’explotació de les mines de carbó n'impulsà el desenvolupament industrial, que s’inicià amb la construcció del primer alt forn, el 1858 Hi ha extracció de carbó, siderúrgia i indústria de laminatge