Resultats de la cerca
Es mostren 2242 resultats
orella d’os
orella d’os
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gesneriàcies, de fulles en roseta, ovades o rombals, rugoses, peloses a l’anvers i llanoses al revers, de flors de color violeta fosc, amb el centre groc ataronjat, solitàries o en petits grups, sobre peduncles, i de fruits capsulars.
Endèmica dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques, es fa exclusivament a les roques calcàries ombrívoles En medicina popular és usada com a pectoral
Chanka
Llac
Llac de l’Àsia nord-oriental, fronterer entre Rússia i la Xina (4 190 km2: 95 km de llargada i 65 km d’amplada màximes; 68 m de profunditat).
És situat en una plana entre les muntanyes Wanda Shanmo i Sichote-Alin’ El seu emissari és el riu Ussuri, afluent de l’Amur
hisop
Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea
piroplasmosi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties infeccioses de certes espècies d’animals, produïdes pels sarcosporidis del gènere Babesia o Piroplasma, protozous paràsits dels eritròcits.
Es caracteritza per febre, hemoglobinúria, anèmia, icterícia, esplenomegàlia, hemorràgies subcutànies, bronquitis, diarrea, etc L’única piroplasmosi humana és la febre de les Muntanyes Rocalloses
boix baleàric
Boix baleàric
Daniel Cahen (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta semblant al boix, però més robusta (pot arribar a atènyer 15 m d’alçària), de la família de les buxàcies, de fulles més grosses i fruits amb apèndixs més llargs.
Viu a les muntanyes de Mallorca i a l’illa de Cabrera també a la zona litoral del Marroc i en algunes localitats andaluses
trèmol
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’escorça llisa i d’un gris clar, de fulles arrodonides i sinuades, amb el pecíol lateralment aplanat, molt bellugadisses, i d’aments penjants que apareixen abans que el fullatge.
De distribució holàrtica, als Països Catalans només es troba als Pirineus i en algunes muntanyes del Principat, on cobreix sovint les clarianes del bosc
aplodòntids
Mastologia
Família de l’ordre dels rosegadors, integrada per petits mamífers d’uns 30 cm de llargada, de pell aspra i de cua curta.
Viuen prop de l’aigua, en comunitats, i construeixen caus sota terra Neden bé Són propis de les muntanyes occidentals d’Amèrica del Nord
la Múria
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l’alta vall de Sant Feliu de Veri o de la Múria, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria 1 590 m alt, obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu
la Creu de Quart
Muntanya
Contrafort (346 m) meridional de la serra d’Espadà, al Camp de Morvedre, termenal dels municipis de Sagunt, Benifairó de les Valls i Quart de les Valls.
Juntament amb les muntanyes del Codoval i de Romeu constitueix el límit entre la vall de Segó i les Baronies, a la vall del Palància
subraça nord-atlàntida
Antropologia física
Subraça pertanyent a la raça ameríndia, d’estatura elevada (1,68 a 1,75 m) i tendència a la mesocefàlia.
Ocupava la zona compresa entre les Muntanyes Rocalloses fins a la costa atlàntica Comprèn grups ètnics com els sioux , mohicans, cheyennes , etc, actualment quasi extingits