Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
Main
El riu Main, al seu pas per la ciutat de Würzburg
© B. Llebaria
Riu
Riu d’Alemanya, un dels afluents més importants del Rin (524 km de longitud).
Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz
Robert Esnault-Pelrerie
Enginyer francès, capdavanter de l’astronàutica.
L’any 1906 construí el primer motor d’aviació en estrella i introduí la palanca de comandament Fou també l’inventor d’una bomba de gasolina alternativa i sense cilindre El 1936 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Al començament del s XX formulà una teoria de navegació interplanetària mitjançant coets i proposà la utilització de l’energia atòmica en les astronaus i la utilització de coets per a l’estudi de les capes altes de l’atmosfera
abalisament
Conjunt de senyals (balises) disposats per a indicar els perills a evitar i el camí a seguir, emprat sobretot en la navegació marítima i interior i en la navegació aèria.
el Consolat de Mar

Façana principal del Consolat de Mar (Palma, Mallorca)
© Fototeca.cat
Edifici públic de Palma (Mallorca), prop de la Llotja, al passeig Sagrera.
Construït al segle XVI, conserva una remarcable façana posterior, amb galeria plateresca, balustrada, cinc grans arcades, portes amb frontó i un esplèndid teginat Hi funcionà el tribunal de comerç, successor de l’anterior consolat de mar Del 1951 al 1971 hom hi installà el Museu Marítim, amb una nombrosa collecció de maquetes navals, instruments nàutics i documents relatius a la navegació mallorquina Adjunta es conserva una capella gòtica, modificada al segle XVII, amb un petit campanar Actualment és seu de la presidència del Govern balear
badia de Cadis
Badia
Badia de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
Té una llargada màxima de 13 km i una amplada de 10 És d’origen lacunar S'obre des de la punta de Rota fins a la de San Sebastián i resta tancada, per la part sud, per l’istme que uneix l’antiga illa de León i el continent Per la seva condició de refugi de la navegació s’hi han desenvolupat nuclis importants Puerto de Santa María, Puerto Real, San Fernando i, sobretot, Cadis Al fons de la badia desguassa el riu Guadalete
Ontario
Llac
El més oriental i el més petit dels Grans Llacs americans, comprès entre la província canadenca d’Ontario i l’estat de Nova York, EUA.
El llac Ontario és de costes rectilínies, excepte a l’angle NE, on es retalla la península de Prince Edward El seu principal immissari és el Niàgara, i l’emissari, el Sant Llorenç El canal Welland l’uneix amb el llac Erie, esquivant l’obstacle de les cascades del Niàgara Els principals ports són els de Toronto i Hamilton a la riba canadenca, i els de Rochester i Oswego a la riba dels EUA, bé que de desembre a abril el glaç hi dificulta la navegació
Destrosses a Eivissa i Formentera per un temporal
Un gran temporal a Eivissa i Formentera durant el vespre provoca danys i situacions d’alt risc per a la navegació Vents de més de 70 km/h, aiguats de 40 a 70 l/m2 provoquen rierades, inundacions d’establiments, i la paralització de l’aeroport des Codolar Es registren uns 3000 llamps en el mateix interval de temps La zona més afectada és Sant Josep amb 92 l/m2 registrats A la vila d’Eivissa cauen entre 34 i 46 l/m2 de manera torrencial
Andor Serra Merckens
Vela
Regatista i dirigent.
S’inicià en vela lleugera al Club de Vela Calella, i competí en les classes finn i flying dutchman Ha estat campió d’Espanya en dues ocasions i campió del món 1987 amb Luis Doreste El mateix any guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa Retirat per una lesió, fou director esportiu de vela durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També ha dirigit el Centre Municipal de Vela i la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, organitzadora de la Barcelona World Race
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
Diego Ramírez de Arellano
Cosmògraf i navegant castellà.
Estudià a Madrid i a Sevilla El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos descobert dos anys abans, del qual determinà la latitud En tornar fou nomenat 1620 pilot major Escriví el 1621 una obra tècnica de la navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d’illes al S de la Terra del Foc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina