Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
truita
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels salmònids, molt semblants a la truita comuna, però amb un més gran nombre d’escates, boca més gran i vòmer mancat de dents.
D’uns 25-50 cm, tenen el dors blau-verdós clapejat de taques o llistes grogues Salvelinus alpinus habita a l’Europa Central i Anglaterra i l’Àsia Oriental Sfontinalis , la truita de rierol , originària dels EUA, és criada actualment en vivers als Països Catalans, i la seva carn és molt estimada
trompetes
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de fins a 3 m d’alt, pubescent, de fulles ovades i de flors grosses, blanques, en forma de trompeta i amb cinc lòbuls punxeguts i reflexos.
És una planta de jardí que procedeix de l’Amèrica del Sud
trompera d’aigua
Trompera d’aigua
Yuriy Danilevsky (CC BY)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les equisetàcies, amb tiges de 40 a 100 cm de llarg, tombades, ramificades, solcades, buides interiorment, verdes i amb estròbils ovoides i terminals.
Creix en llocs moderadament humits, a la terra baixa
trèvol femella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 15 a 50 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols lanceolats i serrats, amb flors petites, d’un groc pàl·lid, arranjades en raïms densos i llargs, i amb fruits indehiscents, penjants, reticulats, glabres i de color gris blanquinós.
Es fa en indrets alterats, a la terra baixa i a la muntanya mitjana
tauró de Port Jackson
Ictiologia
Selaci de la sèrie dels pleurotremats, de l’ordre dels heterodontiformes, de la família dels heterodòntids, de mida mitjana, cos subcilíndric, cap alt i voluminós, boca subterminal, amb una espina davant cadascuna de les dues aletes dorsals, cinc parells de fenedures branquials, dentició heterodòntia i una sola aleta anal.
Són ovípars i s’alimenten de molluscs i crustacis Habiten al Pacífic i a l’Índic
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
trepó mascle
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles inferiors pinnatífides, crenades i peciolades, i de fulles superiors ovades, dentades i amplexicaules; de flors grogues, agrupades en un raïm dens, i de fruits en càpsula.
Es fa en terrenys àrids i sorrencs, a la regió mediterrània occidental
trenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, de 20 cm, que és semblant al botxí però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.
Habita a l’Àsia, fins a la Sibèria occidental, a Pèrsia i l’Àsia Menor, a Ucraïna, els Balcans, Grècia, Itàlia, Occitània i la Catalunya del Nord, des d’on s’estén al N del Principat
tortuga llaüt
Tortuga Llaüt
Claudia Lombart (cc-by-3.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels dermoquèlids, d’uns 2-2,3 m de llargària, amb la cuirassa recoberta d’una pell coriàcia.
El dors porta 7 carenes longitudinals, i el ventre 5 El cap i les potes no poden amagar-se dins la cuirassa Les potes anteriors són molt aplatades i llargues És d’un color fosc o negrós Molt bona nedadora, habita a alta mar i es nodreix de peixos i substàncies vegetals Habita a l’oceà Pacífic, a l’Atlàntic i a l’Índic, bé que a vegades es troba a la Mediterrània central i oriental
tornassol
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, tomentosa, grisenca, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades i llargament peciolades, de flors pentàmeres, unisexuals, les masculines en raïms espiciformes i les femenines solitàries a la base dels raïms, i de fruits en càpsula. Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània. És conreada per tal d’obtenir el colorant del mateix nom.
Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània És conreada per tal d’obtenir-ne el colorant del mateix nom 3