Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (24 de gener de 1972)
Nationaal Archief, CC-BY-SA
Música
Política
Músic i polític grec.
Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…
,
Josep Maria Bachs i Torner
Periodisme
Locutor i presentador de ràdio i televisió.
S’inicià professionalment a Radio Juventud i als estudis de Miramar de Radiotelevisión Española a Catalunya, i es va fer molt popular en programes d’entreteniment de TV3, especialment Tres i l’astròleg 1984 i Filiprim 1985-89, amb el qual va rebre un premi TP d’Or Des del 1993 va treballar a TVE, on va succeir Jordi Estadella en el programa concurs Un, dos tres … responda otra vez , i després novament a Televisió de Catalunya, a RAC1, Ràdio4 i Barcelona Televisió
Acaba el congrés del PP
Els dies 10, 11 i 12 de febrer el Partit Popular celebra el seu 18è Congrés a Madrid La tònica dominant és la continuïtat La cúpula del partit es manté inalterada Mariano Rajoy és reelegit a la presidència, així com també Maria Dolores de Cospedal a la secretaria i els vicesecretaris són novament Javier Arenas, Javier Maroto, Andrea Levy i Pablo Casado Mariano Rajoy es manifesta amb relació a Catalunya i avantposa la llei a la reivindicació sobre el dret d’autodeterminació
Bonaventura Prats i Martí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Orador en llatí i en castellà, jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825 Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara Retornat a Tarragona 1798-1801, fou novament exiliat Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona Durant el trienni liberal 1820-23 residí al palau dels marquesos de Moja El 1823 fou nomenat rector del collegi de Manresa A València publicà sis peces oratòries Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta
Francesc López i Pellicer
Escultura
Escultor.
Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid
Max Weber
Pintura
Pintor jueu polonès naturalitzat nord-americà.
Conegué l’avantguarda a París tornà als EUA 1906 i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes Chinese Restaurant , 1915 Whitney Museum de Nova York Tornà a un cert classicisme Natura morta , 1944 Art Institute of Chicago, des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal Three Literary Gentlemen , 1945 Fundació William H Lane
Francesc Calbó i Gualbes
Història
Militar
Militar.
Passà al servei de França durant la guerra dels Segadors Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaven la ciutat 1652 Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV al Franc Comtat 1668 i a Holanda 1672, on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona Els últims anys lluità novament a Flandes
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Història
Militar
Militar basc, fill del general Benito Lersundi.
Lluità en la primera guerra Carlina, a favor d’Isabel II Ascendit a general, participà en la guerra dels Matiners Fou ministre de la guerra en 1851-52 i, com a cap de govern, el 1853, de marina 1856-57 i novament de la guerra 1864, i capità general de Cuba 1866 i 1867-69, on reprimí els intents autonomistes, fet que provocà l’increment del separatisme i contribuí a l’esclat de la primera guerra cubana Es retirà el 1869
Pau IV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Pietro Carafa en esdevenir papa (1555-59).
Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits
Carlo Sforza
Història
Polític i diplomàtic italià.
Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina