Resultats de la cerca

El 1952 entrà a la junta directiva del Club Natació Sabadell i el 1953 en fou designat president Des d’aquest càrrec construí una nova piscina inaugurada el 1959 Amb la contractació de l’entrenador holandès Kees Oudegeest catapultà el club a la primera línea de la natació catalana i estatal Fou designat vicepresident de la federació catalana 1961 i, ja des del seu càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell 1964, promogué la construcció de la primera piscina olímpica de la ciutat 1966 Fou president de la federació catalana 1969-73 Li fou concedida la medalla…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les…

Membre del Club Natació Sabadell, fou campiona de Lliga 2005, 2007-09, 2011-19, 2021, de la Copa de la Reina 2005, 2008-15, 2017-21, 2023, de la Supercopa d’Espanya 2009-18, 2020, de la Supercopa d’Europa 2013, 2014, 2016 i de la Copa d’Europa de clubs 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 Ha estat també subcampiona de la Copa d’Europa 2015, 2018, la Supercopa d'Europa 2012, 2019, la Supercopa d’Espanya 2019 i la Copa de la Reina 2016, 2022 Amb la selecció estatal absoluta, es proclamà subcampiona olímpica a Londres 2012, campiona 2013 i subcampiona 2017, 2019 al Mundial, i campiona 2014…

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica…

La competició presenta les modalitats de cadira de rodes o dempeus, tant en categoria masculina com femenina, de manera individual o per equips Té les mateixes normes, distàncies i procediments que el tir amb arc olímpic Els competidors tiren a un blanc de 122 cm des de 30 m, 50 m, 70 m i 90 m Aquest esport s’inicià als Jocs Internacionals amb Cadira de Rodes l’any 1948 Stoke Mandeville i forma part del programa de competició olímpic des dels Jocs Paralímpics de Roma 1960 Una fita destacada fou quan l’esportista espanyol paralímpic Antonio Rebollo encengué la flama olímpica i…

Arribà a Catalunya el 2000 amb una beca de Solidaritat Olímpica i s’installà a Lleida sota la direcció d’Ascensión Ibáñez Competí pel CA Lleida 2001, l’Integra2 2002-04 i el FC Barcelona des del 2005 Fou cinc cops campió d’Espanya dels 110 m tanques 2006, 2007, 2009, 2011, 2012 i set de Catalunya 2006-12 Participà en tres Jocs Olímpics 2004, 2008, 2012, quatre Mundials 2003, 2005, 2007, 2009 i tres Europeus 2010, 2012, 2013 a l’aire lliure amb la selecció espanyola, i guanyà els 110 m tanques dels Jocs Mediterranis 2009 En pista coberta, fou sis vegades campió d’Espanya 2006-09,…

D’origen mexicà, es practica per parelles en partits a trenta punts, amb una raqueta de tennis i una pilota de goma pneumàtica –en el seu inici, de tennis– en un frontó curt, de 30 m de llargada, 10 m d’amplada, 10 m d’alçària i 4 m de contracanxa És la modalitat de la pilota que aglutina un nombre més gran de practicants, ja que és la més senzilla de practicar Comprèn dues especialitats la preolímpica i l’olímpica La primera, que es juga amb una pilota de goma i es practica bàsicament a l’Estat espanyol, té el seu origen al Club Natació Barcelona cap a la meitat de la dècada de…

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de…

Dins de la realització de continguts de temàtica esportiva, entre el 1989 i el 1990, presentà el vídeo L’espectador i l’esport per encàrrec de l’Olimpíada Cultural El 1992 fou director de les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, assessor en la direcció de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona i guionista i supervisor artístic de la cerimònia inaugural dels Special Olympics, també a Barcelona Igualment, fou el director de la cerimònia del centenari del FC Barcelona 1998, de la final de la Lliga de Campions disputada al Camp Nou 1999 i s’encarregà…

A un any i mig es traslladà a Badajoz, on començà a fer gimnàstica el 1990 i desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva Fou campiona olímpica de conjunts a Atlanta el 1996 i tres vegades campiona del món 1995 i 1996 en l’exercici de tres pilotes i dues cintes, i el 1998 en l’exercici de tres cintes i dos cèrcols Guanyà tres medalles d’or i quatre de plata en tres participacions en els Campionats del Món entre el 1995 i el 1998 En els Campionats d’Europa guanyà dues plates i quatre bronzes en tres participacions entre el 1995 i el 1999 Es retirà l’any 1999 Entre altres guardons, té l’orde…