Resultats de la cerca

Fundat l’any 1950, s’installà al bar Vulcano del barri de Gràcia de Barcelona Fou un dels clubs amb més títols de tot l’Estat Guanyà el Campionat de Catalunya en onze ocasions 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, 1985, 1988, 1990-93 i el d’Espanya en nou 1980-84, 1986, 1987, 1989, 1995 El 1998, quan necessità un local propi, decidí emprendre la fusió amb el Club d’Escacs Barcelona, que tingué lloc un any després

Practicà el golf al Club de Golf Sant Cugat i al Club de Golf Llavaneres i, el 1971, fou un dels impulsors del Club de Golf Vallromanes Fou president d’aquest club durant onze anys 1975-85 Posteriorment fou president de la Federació Catalana de Golf 1984-95, promocionà la pràctica del golf en l’àmbit infantil i juvenil El Campionat interclubs boys-girls de Catalunya porta el seu nom, així com un torneig social del CG Vallromanes

Format al CN Sant Andreu pel tècnic José Antonio del Castillo En categoria absoluta, fins el 2010, millorà onze rècords estatals en piscina curta cinc en 100 m estils, cinc en 200 m i un en 400 m estils En piscina curta guanyà les medalles de bronze dels Campionats d’Europa 2008, 2010 en la prova de 200 m estils En piscina llarga, disputà dos Campionats d’Europa 2008, 2010 i un Campionat del Món 2009

Conduït als EUA a l’edat d’un any, estudià piano i violí amb NBlinder i LPersingen Concertista a onze anys, actuà amb les orquestres simfòniques de San Francisco, Los Angeles, Portland, Seattle, Minneapolis i Chicago El 1937 debutà a Nova York el seu recital al Carnegie Hall 1943 el consagrà internacionalment En 1960-84 formà un cèlebre trio amb el violoncellista LRose i el pianista EIstomin, el qual sintetitzà una sonoritat d’una gran puresa i l’expressivitat

A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium

Vinculat al Club Deportiu Terrassa Hockey, arribà a capitanejar l’equip que guanyà onze Campionats de Catalunya consecutius 1940-50 i diverses edicions de la Copa del Generalísimo Formà part de la selecció espanyola, però no participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 per motius professionals Un cop retirat, fou entrenador i director tècnic del club vallesà 1957-61, que presidí 1973-83 Durant la tasca directiva promogué la construcció de les installacions esportives de les Pedritxes

Fou pilot de Montesa des del 1954 Disputà onze edicions de les 24 Hores de Montjuïc, en les quals formà sovint parella amb el seu germà Jorge Pilotant prototips preparats per ells mateixos, obtingueren un títol 1963 i una segona posició 1966 Al mateix circuit de Montjuïc participà en dotze grans premis, amb una victòria al Gran Premi d’Espanya 1964 Retirat el 1967, reaparegué el 1969 amb Bultaco i MV Exercí de comissari per a Montesa i Honda

Es formà i jugà sempre amb el Club de Tennis Turó, de Barcelona És la jugadora amb més títols en el Campionat de Catalunya onze d’individuals entre el 1953 i el 1971 i vuit de dobles entre el 1958 i el 1969 També assolí el rècord de victòries individuals al Campionat d’Espanya, amb nou títols entre el 1952 i el 1963 El seu palmarès es completa amb deu títols de campiona d’Espanya de dobles

Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter 1946, 1948-53, 1955-58 Les seves parelles foren Teodoro Barasona 1948-49, Antoni Amat 1950-51 i 1957, A Bastart 1946 i el seu germà Joaquim 1952-53, 1955-56 i 1958, amb el qual fou campió del món 1952 i subcampió 1958 Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal 1970-73

Jugà amb la Unió Gimnàstica Badalona, amb la qual es proclamà campió de Catalunya 1952 L’any 1953 quedà en segona posició en el Campionat de Catalunya i arribà a la final del Campionat d’Espanya Fou dues vegades seleccionat dins l’equip regional a onze Fou el cinquè president de la Federació Catalana d’Handbol 1967-72 Desta-cà per l’impuls de la selecció catalana d’handbol També fou vicepresident de la federació espanyola