Resultats de la cerca
Es mostren 855 resultats
Fèlix Albajes i Garcia
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…
Léonard Fujita
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès d’origen japonès.
Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Francisco Gutiérrez Cossío
Pintura
Pintor.
Conegut com a Pancho Cossío , s’inicià en la pintura a Santander 1911 i a Madrid 1914, i posteriorment residí a París 1923, fins el 1932, que tornà a Santander, on, després d’un parèntesi de deu anys d’inactivitat, reprengué la seva obra Aquesta es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos marines, natures mortes, paisatges i retrats — Amor 1926, Los peces 1927, Los guantes 1929, Retrato de mi madre 1942 i Dos mesas 1959 — , i és conservada al Museo Español de Arte Contemporáneo Madrid i al Museo de Santander
Rafael Durancamps i Folguera
Pintura
Pintor, dit inicialment Rafael Duran i Camps.
Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de colleccions del país i estrangeres Publicà el llibre Durancamps 1973
Guillaume Degouve de Nuncques
Pintura
Pintor d’origen francès, naturalitzat belga.
Format a l’acadèmia d’Elsene, més tard fou deixeble de Jan Toorop Es relacionà amb el grup literari simbolista Jeune Belgique esdevingué cunyat de Verhaeren Fou membre del Cercle dels XX 1884-93 i de la Libre Esthétique des del 1893 Treballà a Catalunya i a Mallorca 1900-02 els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Mir de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola pollencina La seva exposició del gener del 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò Treballà a Holanda 1914-18
Peter Christen Asbjørnsen
Folklore
Folklorista noruec.
Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs…
Reserva de la Biosfera del Montseny
Reserva de la biosfera situada al massís del Montseny declarada per la UNESCO el 1978.
Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la…
càmera panoràmica
Fotografia
Càmera fotogràfica especialment dissenyada per a cobrir un gran angle de visió horitzontal.
Els formats més habituals d’aquestes càmeres són de 24 × 66 mm, 6 × 12 cm i 6 × 17 cm, indicats, sobretot, per a fer paisatges La primera càmera panoràmica fou construïda per Friedrich von Martens, el 1844 Era una càmera basada en el sistema de rotació, que consistia a desplaçar per davant de l’objectiu els daguerreotips plans de 12 × 44,5 cm que produïa, seguint una trajectòria circular d’uns 150° Algunes càmeres panoràmiques actuals també es basen en el sistema de rotació La pellícula forma un arc darrere l’objectiu que gira a una velocitat constant i impressiona de manera…
Gerhard Richter
Pintura
Pintor alemany.
Inicià el seu treball amb sèries figuratives que s’inspiren en fotografies a partir de les quals realitza paisatges i retrats, amb tons monocroms grisos Les Pintures Abstractes , des del final dels anys setanta, les obres de temàtica i referents més clàssics, o les teles figuratives amb més varietat cromàtica, mostren la diversitat de la seva producció El seu treball és una reivindicació de la pintura com a tècnica que permet descompondre la imatge, una resposta als corrents que consideraven la pintura com una forma d’art morta L’any 1999 s’exposà al MACBA una mostra de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina