Resultats de la cerca

Es mostren 35875 resultats

Ferreries

Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre

© Fototeca.cat

Raval
Raval de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà.
Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos
Gran enciclopèdia catalana

protuberància anular

Anatomia animal
Part intermèdia entre el bulb, els peduncles cerebrals i el cerebel.
Ocupa la part anterior i superior de la fossa craniana inferior, entre el cerebel i la canal basilar Era anomenada també protuberància cerebral
Gran enciclopèdia catalana

portaequipatge

Transports
Part d’un vehicle destinada a posar-hi l’equipatge.
Consisteix, en els automòbils, en una plataforma fixada damunt el sostre baca o en una cavitat adequada de la carrosseria, a la seva part anterior o a la posterior, o, en els autocars, sota el terra En els vagons de tren, en alguns vagons de metro, en els avions, etc, consisteix en una superfície més o menys plana i inclinada, de fusta, de xarxa, metàllica, etc, disposada als costats del buc, damunt els seients
Gran enciclopèdia catalana

sostre

Geologia
Part superior d’una capa en el moment de dipositar-se.
Si, per raons tectòniques, les capes tenen el sostre a la part inferior, aleshores la sèrie és invertida i, per tant, els materials més nous són a sota i no al damunt com fóra el cas normal
Gran enciclopèdia catalana

coll

Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen…
Gran enciclopèdia catalana

istme de Corint

La península d’Argolida (part oriental del Peloponès) en primer pla; l’Àtica al fons; i l’istme de Corint que els connecta

Anita Gould (CC BY-NC 2.0)

Istme
Braç estret de terra (uns 6 km d’ample) que uneix el Peloponès amb la península Balcànica, travessat pel canal de Corint.
Gran enciclopèdia catalana

serralada d’Eslovènia

Vista del Triglav des de Trenta, amb el Kanjavec a la dreta, ambdós formen part de la serralada d'Eslovènia

© Slovenian Tourist Board / J. Skok

Serralada
Conjunt de muntanyes, a la capçalera sud-oriental dels Alps, que assenyala el pas de la serralada alpina a la plana danubiana.
És format pel grup dels Karawanken, del qual es desprenen el massís de Pohorje, a l’E, i els Alps Julians, al SW
Gran enciclopèdia catalana

planisferi

planisferi borgià orientat amb el sud amb el continent africà (a la part superior); la desembocadura del Danubi (al centre) de la imatge i l’oceà envoltant la peça del món conegut fins el 1430

© Fototeca.cat

Astronomia
Geografia
Representació de l’esfera terrestre sobre un pla, mitjançant algun tipus de projecció geomètrica ( mapamundi ).
Gran enciclopèdia catalana

lucànids

Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus

© Fototeca.cat

Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
Gran enciclopèdia catalana

màquina metxera

Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...

© Fototeca.cat

Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
Gran enciclopèdia catalana