Resultats de la cerca
Es mostren 1996 resultats
Marxalenes
Barri
Barri de la ciutat de València, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia.
Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern
Heinrich Maier
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens ‘Psicologia del pensament emocional’, 1908, An den Grenzen der Philosophie ‘Als límits de la filosofia’, 1909 i Philosophie der Wirklichkeit ‘Filosofia de la realitat’, 1926-35
bacarà
Jocs
Joc de cartes d’origen italià o occità, difós pels francesos des de la darreria del s XV, actualment jugat als casinos.
Hom hi juga amb dues baralles de cinquanta-dos naips de valoració convencional, i guanya la partida el jugador que totalitza 9 punts o s’hi acosta més Hi juguen un banquer i fins a dotze jugadors La taula és dividida en dos taulers o compartiments a cada banda del banquer, el qual dóna cartes a cada tauler i a la banca En la varietat chemin de fer són banquers successivament tots els jugadors
Thomas Brown
Filosofia
Filòsof escocès, professor de la Universitat d’Edimburg.
El seu punt de partida fou la doctrina del sentit comú dels filòsofs escocesos, de la qual s’apartà després en molts punts i s’acostà a l’empirisme de Hume, que intentà de fonamentar per mitjà d’una anàlisi dels processos psicològics i psicofisiològics Les seves obres principals són Observations on the Nature and Tendency of the Doctrine of Mr Hume 1804 i Lectures on the Philosophy of the Human Mind 1822
Torre dels Teixells (Cambrils)
Art romànic
Torre de defensa bastida en la partida dels Teixells, a l’indret de l’actual mas Sant Rafael o dels Teixells De la torre medieval, no se’n té cap constància documental i fou substituïda per una nova torre al segle XVI El mas Sant Rafael és un mas fortificat d’estil renaixentista que conserva dues torres Durant l’edat mitjana, Teixells formà un petit terme autònom, bé que dependent del de Cambrils
Salvador Roig
Literatura catalana
Escriptor.
Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot El frare , i durant la primera guerra Carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’installar a Castelló de la Plana Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana 1847
Josep Antoni Vidal i Pujades
Història
Setè comandant general dels mossos d’esquadra de Catalunya.
El 1827 era caporal de l’esquadra de l’Arboç El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d’aquest cap a Barcelona El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868 Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña
Antoni Franc i Estalella

Antoni Franc i Estalella
© Fototeca.cat
Història
Militar
Guerriller.
Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès S'emboscà amb homes armats al coll del Bruc, on, juntament amb Maurici Carrió, posà en fuga els francesos batalles del Bruc Des d’aleshores lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada El seu retrat obra de JBrull figura a la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona des del 1902
el Molí d’Espígol

Vista aèria del Molí d’Espígol
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Tornabous (Urgell), situat a menys de 1.500 m al NE del cap de municipi, a la dreta del canal d’Urgell, i al límit occidental de la partida d’Espígol, a les darreres terres de secà i en un petit desnivell, el tossal d’Espígol, gairebé al peu de la serra d’Almenar.
És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…
diòxid de sofre
Química
Gas incolor d’olor sufocant, que es fon a -75°C i bull a -10,02°C, soluble en l’aigua amb reacció àcida (àcid sulfurós), en l’alcohol i en l’èter.
Hom l’obté per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements Presenta propietats reductores notables, especialment en medi bàsic, i és emprat com a producte de partida en la preparació de l’àcid sulfúric, de l’àcid sulfurós i dels sulfits, com a solvent apròtic, en el refinatge del petroli, com a agent blanquejant, com a conservador i fungicida i com a fluid refrigerant És també conegut com a anhídrid sulfurós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina