Resultats de la cerca

Fill d’un comerciant italià, estudià amb Carlo Maratta a Roma Estudià també gramàtica, teologia i filosofia Fou pintor de Cosme III de Toscana, i, de nou a València, esdevingué canonge de Xàtiva Pintà frescs a la catedral i a altres esglésies de València Escriví una Historia pictórica

Fou un dels fundadors de la Royal Academy de Londres Per la seva relació amb l’actor Garrik, pintà alguns temes teatrals Sobretot, però, es destacà com a pintor de gènere i de retrats Jordi III , coll Reial, Windsor Palace, diversos d’ells a la National Gallery de Londres

Té influències dels primitius italians i dels prerafaelites, però interpretant-los amb formes que es troben a mig camí entre l’expressionisme i el cubisme Pintà motius figuratius, sobretot temes bíblics, paisatges i retrats Són remarcables els seus frescs d’escenes de guerra a la capella de Burghclere Hampshire

Pintà paisatges i, sobretot, retrats, a l’oli i al pastel se'n conserven alguns de personalitats de la noblesa anglesa, de la família reial, car el 1790 fou nomenat pintor del rei, i de nens, un dels seus temes preferits El nen de les cireres Musée du Louvre

Deixeble de Borràs Abella i d’Enric Galwey Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, el 1933, Madrid Círculo de Bellas Artes, el 1934 i Manresa, ciutat on residí des del 1914 Pintà els murals de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma Practicà diverses tècniques artístiques

Deixeble de Robert Campin el 1427 El retaule que pintà per a l’abat Le Clerq de Saint Vaast fragments als museus de Berlín, Petit Palais de París i Lugano ha servit d’argument per a identificar el mestre de Flémalle o de Mérode com a R Campin

El 1899, s’afegí al grup dels nabís i exposà amb ells La seva obra, al començament de colors foscs, es féu més lluminosa sota la influència de PSérusier, i més tard, en els seus viatges a Provença, rebé la influència de Cézanne 1906 Pintà sempre paisatges plens d’escenes mitològiques

Estudià a l’École des Beaux-Arts de París, on fou alumne de Gérome, Bonnat i Harpignies Intervingué en la decoració de l’Ajuntament i el Petit Palais de París Pintà retrats, paisatges, escenes militars, de gènere, marines, i especialment temes socials Vaga dels minaires Musée des Beaux-Arts, Valenciennes

Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles

Fou deixeble d’ADürer Bon colorista i retratista Marcgravi Casimir de Brandenburg-Aubach, 1511, Alte Pinakothek, Munic, pintà nombrosos retaules, entre els quals cal esmentar el de LTucher , a Sankt Sebaldus de Nuremberg 1513, i els de Santa Caterina 1514 i Sant Joan 1516, a la Kósciól Mariaki de Cracòvia