Resultats de la cerca

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de…

Vida i obra Filla de Francesc Matheu Estudià a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona Collaborà a “Claror”, publicà poemes a “Marinada”, “De Tots Colors”, Feminal , La Publicitat i La Veu de Catalunya , i fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris Amb el seu marit, Antoni Gallardo, recopilà cançons populars que foren aplegades en dos volums de l’Arxiu de l’Orfeó Català La seva producció poètica, caracteritzada per la recerca de la perfecció formal, reflecteix una constant tensió entre els sentits i l’esperit, i reflexiona sobre temes com el pas…

Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe  Trenta poemes  2000 Ha estat antologada a  Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX  1999 i  Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans  1999…

Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així, el 1928…

És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©

Publicà onze volums de poesia, i traduccions del grec, llatí i francès al gallès La seva obra revela una preocupació intensa per la tècnica poètica, i junt amb un domini total de la mètrica dels antics bards clàssics, una clara voluntat d’experimentació i d’assoliment de nous recursos expressius

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668 Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús

El seu nom real era Edward Williams Obsessionat per la visió romàntica del passat, en la línia de Chatterton i Macpherson, atribuí la seva obra a poetes antics desconeguts i imità Dafydd ap Gwilym Féu l’edició de Cyfrinach beirdd ynys Prydain apareguda el 1829, l’art poètica dels bards secessionistes

D’obra molt reduïda, fou, però, un dels poetes més representatius del grup de la Jove Finlàndia De la seva obra poètica, impregnada d’un simbolisme subtil, destaquen Säkeitä I-II ‘Estrofes’, 1905-10 i Virratyven ‘Calma del corrent’, 1925 Féu traduccions notables d’Homer, Molière, Ibsen, Runeberg, Petöfi i Goethe

La seva gran cultura es manifestà en la seva obra poètica, que, sense deixar d’ésser neoclàssica, ofereix més d’un element romàntic Membre de la Junta Suprema a l’entrada a Mèxic de l’exèrcit Trigarante 1821, redactà l’acta d’Independència i fou publicada pòstumament Obras poéticas 1852