Resultats de la cerca
Es mostren 6253 resultats
les Cassitèrides
Història
Illes atlàntiques de localització imprecisa, famoses a l’antiguitat per llurs mines d’estany.
Es tracta probablement d’una zona metallífera que caldria situar a l’Armòrica, entre la boca del Loira i la península de Kiberen Quiberon
carboncle
Heràldica
Figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.
Té el seu origen, probablement, en una guarnició de ferro que servia per a reforçar els escuts, interpretada posteriorment com un carboncle que desprèn raigs
libifenici | libifenícia
Història
Individu d’un poble procedent del nord d’Àfrica —anomenat també bastulopúnic— que s’establí a la costa mediterrània d’Andalusia vers l’any 500 aC.
Els libifenicis eren descendents, probablement, de les colònies que depenien dels fenicis Diodor i Èfor en donen notícia, així com Aviè a l' Ora maritima
Clitarc d’Alexandria
Historiografia
Historiador grec de l’època hel·lenística.
Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul
Brăila
Ciutat
Capital del judeţ de Brăila, a Valàquia, Romania, situada a la vora esquerra del Danubi.
Port fluvial on poden arribar grans vaixells, és un centre comercial cereals i industrial siderúrgia, maquinària, fibres artificials, drassanes Fou fundada probablement en temps dels grecs
Incendi al taller de Santiago Ubach
Incendi al taller de Santiago Ubach, fuster de Terrassa i constructor de màquines de cardar i emborrar llana, probablement atribuïble a obrers tèxtils de la localitat
Montagut
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), prop de les restes de l’antic castell de Montagut, en un turó a l’esquerra de la carretera de Girona a Olot.
El castell, bastit probablement al s XIII, fou donat per Pere II a Jofre de Foixà i passà a ésser propietat de SantPere de Galligants
Comissió de la Classe de Filadors
Indústria tèxtil
Economia
Grup obrer barceloní que coordinà l’acció contra les màquines de filar anomenades selfactines el 1854.
Era dirigida per Josep Barceló, Ramon Maseras i Antoni Gual El 1855 aquesta comissió passà probablement a formar part de la Comissió de les Classes Obreres
gos de muntanya dels Pirineus
Gos de muntanya dels Pirineus
© Institut Pirinenc del gos de muntanya dels Pirineus
Mastologia
Raça de gos de guarda i defensa, de talla gran (65-80 cm a la creu) i pes important (45-70 kg), força semblant, doncs, al mastí dels Pirineus, però de pelatge totalment blanc.
Procedeix probablement de la regió de l’Arieja entre l’Alta Cerdanya i el Principat d’Andorra des d’on s’establí, posteriorment, en diferents zones pirinenques
Honorat Comalada
Literatura catalana
Escriptor.
Autor de la traducció al català, partint de la versió castellana, de la novella cavalleresca, occitana o llatina, Pierres de Provença , impresa a Barcelona, probablement el 1616
,