Resultats de la cerca

Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril del 1934, i hi defensà posicions largocaballeristes Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Nebot de S de Madariaga, es llicencià en ciències físiques a Madrid 1965 Amplià estudis als EUA, on es doctorà el 1970, i el 1975 obtingué una càtedra a la Universidad Complutense Militant del PSOE des del 1964, el 1971 passà a formar part del comitè executiu de la Federación Socialista Madrileña i de la Federació de Treballadors d’Ensenyament de la UGT El 1976 ingressà al Comitè Federal del PSOE, i del 1977 al 1993 fou diputat per Madrid en totes les legislatures Ministre de cultura 1982-88 i 1988-92, portaveu del govern socialista 1985-88, ministre d’educació i…

De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE , a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan 1988-2008 Proper a Alfonso Guerra , el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una…

Amb els vots dels partits de govern Ara Maó i PSOE i l’abstenció de l’oposició PP i Ciudadanos, el ple municipal aprova una moció per iniciar l'expedient de retirada de la Medalla d'Or de la Ciutat al dictador Francisco Franco, concedida pel consistori l'any 1949 La moció respon a una petició de l'associació Memòries de Menorca, entitat que ha dut a terme una recollida de signatures per demanar la retirada d'aquesta distinció

El magistrat del Tribunal Suprem Adolfo Prego arxiva el cas de presumpta malversació contra el senador i president de la Diputació de Guadalajara, Francisco Tomey, en entendre que no hi ha indicis de delicte de falsedat ni, per tant, de responsabilitat penal El sumari contra Francisco Tomey es va obrir fa dos anys arran d’una denúncia presentada pel PSOE, que l’acusava d’ocultar un dèficit de 3500 milions de pessetes en els pressupostos de la Diputació

Miguel Sanz, dirigent d’Unió del Poble Navarrès i president de Navarra en l’anterior legislatura, és reelegit en el càrrec per majoria absoluta gràcies als vots a favor dels diputats d’UPN 22 Voten en contra de Sanz els 16 diputats d’EH, CDN i EA-PNB, mentre els 11 del PSN-PSOE s’hi abstenen en virtut de l’acord amb UPN per a permetre el Govern de la formació més votada el 13 de juny

De família republicana, el 1954 anà a treballar a Madrid i després del servei militar s’establí a Barcelona, on treballà a Transports Municipals de Barcelona, empresa en la qual organitzà la primera vaga el 1972 El 1975 ingressà a les federacions catalanes de la UGT i del PSOE Del 1983 al 1989 fou secretari de la UGT de Catalunya Dins del PSC formà part del sector més espanyolista, i el 1998 fundà Ágora Socialista, organització d’acusat anticatalanisme  

Entre els partits signants, a més d’altres grups menors, hi hagueren l’Agrupació Valencianista Republicana posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra , el PSOE i el Partit Radical Socialista, tots a favor de l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià , aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme Partit d’Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933

El Parlament Europeu aprova per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya i a Itàlia, els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per a fixar les tarifes El reglament, que rep el vot en contra del PP, el PSOE i C’s, és una norma europea d’obligat com pliment La possibilitat de fixar tarifes és una rei- vindicació històrica dels ports catalans