Resultats de la cerca

Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri seu conservat…

Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…

Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…

Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar-se del ducat…

Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou nomenat sacerdot…

Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco  el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…

Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’…

Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la condemna…

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…

Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar…