Resultats de la cerca

S’inicià als equips infantils del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i completà la seva formació al Club Esportiu Laietà 1934-42, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1940 i guanyà la Copa d’Espanya 1942 Jugà dues temporades al RCD Espanyol de Barcelona 1942-44 i retornà al CE Laietà, on romangué fins la seva retirada el 1952 Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en el primer partit que aquesta disputà després de la Guerra Civil, que tingué lloc a Tolosa contra França

Fou també campiona d’Espanya en categoria infantil 1994, 1995, juvenil 1996 i absoluta 1998 Participà en el Mundial del 1999, amb un novè lloc per equips, i als europeus del 1998 i del 2000, en què assolí una quarta posició per equips Fou olímpica a Sydney 2000, on aconseguí la cinquena posició per equips i la vuitena en les barres asimètriques Als Jocs Mediterranis es proclamà campiona per equips i en asimètriques 2001, i bronze per equips 1997 Un cop retirada entrenà diversos clubs i també al CAR de Sant Cugat

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

S’inicià en les disciplines de natació, atletisme i pentatló modern Participà, amb l’equip de pentatló modern, en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i ha estat trenta-una vegades internacional amb la selecció espanyola En triatló, esport en què s’inicià l’any 1988, competí amb l’equip espanyol en tres campionats d’Europa i quatre del món Fou campió d’Espanya individual absolut 1988 Després de la seva retirada de la competició d’alt nivell 1997 continua la pràctica del triatló com a veterà amb el Club Natació Sitges

Després de la conquesta de la regió fronterera de Badme, les autoritats d’Addis Abeba proclamen una “victòria total” en el conflicte armat que des del passat mes de maig mantenen amb Eritrea Ahir mateix, Eritrea va comunicar al Consell de Seguretat de l’ONU que acceptava el pla de pau presentat per l’Organització per a la Unitat Africana, que ja compta amb el suport etíop, i que exigeix l’alto el foc i la retirada a les posicions existents abans de l’esclat de la guerra

Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana

Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana

Estudià dret a la Universitat de València Tingué diversos càrrecs polítics en el PSOE, després d’haver militat un temps a la UGT Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València El 1978 fou president del Consell del País Valencià fins a la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití el càrrec Poc temps després abandonà el PSOE El 2009 rebé el premi honorífic Octubre

Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood Actriu sensible, encarnà el tipus de “dona fatal” misteriosa i enigmàtica La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura Participà en les pellícules Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gosta Berlings, 1923, Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Flesh and the Devil 1926, The Mysterious Lady 1928, Anna Christie 1930, Mata-Hari 1931, Queen Christina 1933, Anna Karenina 1935, Camille 1936, Ninotchka 1939 i Two-Faced Woman 1941

Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706 En l’assemblea de braços de Barcelona 1713 es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria Durant el setge borbònic de Barcelona 1713-14 dirigí, com a capità de la coronela, la companyia d’argenters Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà 1717, que fou reconegut per Felip V l’any 1726