Resultats de la cerca

Membre del Club de Billar Barcelona, a l’agost del 1946 feu una tacada de 4236 caramboles que fou considerada un nou rècord mundial El 1947 rebé el premi al mèrit al billar de la federació catalana Participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, i el 1960 guanyà el Campionat de Catalunya al quadre 47/2 El 1958 participà en el Campionat Mundial a tres bandes Fou president del CB Barcelona durant els anys seixanta

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1953, durant els anys cinquanta i seixanta realitzà primeres ascensions estatals als Pirineus, on organitzà cursos i rallis d’esquí de muntanya Encapçalà l’expedició del Centre Excursionista de Catalunya CEC a l’alt Atles marroquí 1966 Fou president de la Secció de Muntanya del CEC 1967-71 i de la mateixa entitat 1998-2006 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1965

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts

Formà part del gimnàs Garcia Alsina des de final de la dècada de 1950 fins a mitjan anys seixanta Participà en competicions estatals L’any 1968 ingressà a la Federació Catalana de Gimnàstica i es feu jutge Fou jutge de competicions estatals, del Memorial Joaquim Blume i de torneigs internacionals on participava la selecció catalana Impartí cursos a l’Escuela Nacional de Gimnasia i a principi dels anys vuitanta fou vocal de la federació espanyola

Formà part del gimnàs municipal de Sabadell i participà en el Campionat d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta En categoria juvenil, fou subcampió d’Espanya 1969 i campió de Catalunya 1970 El 1972 guanyà el Trofeu Pablo Muller de segona categoria i fou quart al Campionat d’Espanya, també de segona Rebé el trofeu Àngel de plata 1971 Anys després fou entrenador del Gimnàs Llenas

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, destacà durant la dècada dels seixanta en guanyar diverses competicions en l’àmbit català i espanyol Formà part dels equips del RCMB que guanyaren competicions internacionals en outrigger de quatre amb timoner, com per exemple el Critèrium Internacional a l’Erau o la Regata Internacional de Seta, ambdues a França el 1961 També guanyà la Regata Internacional de Niça 1963 en iol de vuit

S’inicià al Bravium de Reus l’any 1951 Guanyà la primera Copa Nadal 1955 i aconseguí la medalla d’or en el Campionat de Catalunya individual i la de plata en dobles 1956 Els anys seixanta fitxà pel Reus Deportiu Fou campió d’Espanya de segona categoria 1964 i campió provincial de primera 1965 Des de l’any 2002 es disputa el Memorial Telmo Bofarull en homenatge a la seva figura

Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut