Resultats de la cerca
Es mostren 15329 resultats
tribú
Història
Nom de certs oficials o funcionaris romans, principalment del tribú militar (tribunus militium), que, sota la República, juntament amb els altres cinc col·legues, tenia el comandament d’una legió.
Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de convocar i de…
motor pneumàtic

Vista escorxada d’un motor pneumàtic de paletes que pot funcionar reversiblement (el sentit de les fletxes indica el seu funcionament com a màquina pneumàtica)
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest últim principi és àmpliament…
llibre de la Saviesa
Llibre deuterocanònic de l’Antic Testament, un dels anomenats llibres sapiencials, d’autor desconegut, escrit en grec, vers l’any 50 aC, per als jueus d’Alexandria que vivien sota l’amenaça contínua d’ésser seduïts pel paganisme egipci.
Titulat Llibre de la Saviesa de Salomó Σοφία Σαλωμῶνος, aquesta atribució és sols una ficció retòrica El seu tema central és el d’una invitació a cercar la justícia, la voluntat divina i la saviesa —conceptes mútuament equivalents— sota l’estímul d’una immortalitat benaurada Palesa l’influx del pensament hellenístic, bé que incorporant-lo en el marc específicament judaic d’una interpretació de la història a la llum de la fe d’Israel
monitori
Dret canònic
Citació a comparèixer davant un tribunal eclesiàstic sota pena d’excomunió, o a palesar un fet sota certes penes.
l’Abella

L’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situat a 722 m, sota els cingles del pla de la Garga, a la vora dreta de la riera del Congost, que la separa del poble d’Aiguafreda, amb el qual forma conurbació.
Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament
vall d’Areste
Coma de la vall Farrera, sota el port de canal Bona, entre el pic d’Areste (2 790 m), que la separa de la vall de Sotllo, i el pic de Romaset (2 842 m), que la separa de la vall occitana de Vic de Sòs.
L' estany d’Areste és situat a 2 400 m d’altitud, sota el pic d’Areste , a mig camí entre la capçalera de la vall i la Noguera de Vallferrera, a la qual aflueix, per la dreta, aquesta vall
cora
Història
Circumscripció administrativa d’Al-Andalus sota la dependència d’un governador o valí creada per l’administració islàmica com a continuadora de la província o ducat visigòtic, la qual perdurà fins a l’enderrocament del califat de Còrdova al començament del segle XI.
De les vint-i-quatre en què fou dividit el territori peninsular, quatre incloïen territori dels Països Catalans la gran cora de Tudmir , que incloïa la conca del Segura i que tenia la capital, inicialment, a Oriola i, des del 825, a Múrcia, la cora de Xàtiva , la cora de València , que arribava pel nord fins prop de l’Ebre, i la cora de Saragossa , que incloïa la part de Catalunya sota domini musulmà
barballera
Arracades que porten certes cabres sota el coll.
sotacor
Lloc d’un temple situat sota el cor.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina