Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita

La denominació deriva del fet que hom considerà Vicente Espinel inventor de la dècima popular, que havia usat en les seves Rimas

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una elegia a Šělomó…

Residí alguns anys a Toledo el 1286 retornà a Barcelona i, finalment 1300, es traslladà a Montpeller, on morí al cap de pocs mesos Escriví diverses obres talmúdiques, la més coneguda de les quals és el Llibre de la iniciació , que comprèn 613 preceptes mosaics i assenyala els ritus per a llur compliment

Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum

Professà al conservatori d’Hamburg, on conegué Mahler, al de Viena i en el període de 1919-31 al de Praga Deixà cinc simfonies i òperes, entre les quals Eva 1899 i Srdce ‘El cor’, 1923, quatre misses i música incidental i de cambra

Fou successor d’Ulrich Zwingli a la càtedra de teologia protestant de Zuric 1531 Escriví una gramàtica hebrea i edità el Protoevangeli de Jaume i l’Alcorà

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…